No ha de ser fàcil de gestionar que el teu pare hagi estat el protagonista de films com Agítese antes de usarla, La Lola nos lleva al huerto, Mi mujer me pone los cuernos... o no, Padre no hay más que dos o Los extremeños se tocan. La filla d'Andrés Pajares ha tingut aquest sambenito al cap des que va néixer, per això la seva vida ha anat donant tombs sense ofici ni benefici.
No se sap ben bé a què s'ha dedicat en la seva vida, més enllà d'airejar els draps bruts de la família, amb baralles constants entre ella, el germà i el pare. Fa uns mesos Mari Cielo Pajares va tocar els inferns quan patia un accident al ser atropellada acabant a l'hospital amb el pubis trencat, 12 punts al cap i cremades per tot el cos.
@mcpajares
Ara, acabat el via crucis de la recuperació, ha decidit fer una sessió fotogràfica certament provocativa, per curar les ferides del cos... i del cor, donant consells de com cicatritzar-lo quan es pateix una ruptura sentimental.
Cor, memento, mori signat amb sang, recorda que tots morirem, on es veu la filla de l'actor despullada, lligada i emmordassada com si estigués a punt de ser torturada a l'Edat Mitjana.
Pajares explica el per què d'aquest simbolisme macabre: "Cada vez que una relación sentimental ha finalizado, una parte de mi muere. En este proyecto exploro cómo he muerto en cada una de ellas. Ninguno de los tormentos se ha fingido. Todo lo que vas a ver es real. Todas están firmadas con óleo rojo mezclado con mi sangre, para que puedas llevarte no solo una gráfica del dolor, sino parte de mí contigo".... Potser l'óleo rojo estava barrejat amb hierbas de la risa. No hi ha res pitjor que algú sense ofici ni benefici es posi a ser intens.
@mcpajares
Potser el candauet li haurien d'haver posat al cervell en lloc d'on l'han col·locat a la foto. Una provocació de pa sucat amb oli. Mari Cielo ha vist massa muntatges de La Fura dels Baus i s'ha pensat erròniament que ella també tenia el talent de Carlus Padrissa i companyia.
Mirin el making off de la sessió al següent vídeo. No sé si és més esperpèntic escoltar els crits espaordits d'agonia mentre la lligaven o l'anglès exagerat de la performer...
Massa modern. No sé vostès, però jo em quedo amb Los bingueros del seu pare i Fernando Esteso.