Cessaments a la Guàrdia Civil, abjecte blanqueig de Pérez de los Cobos pels ultres, anuncis de pujades de sous a la Policia i la Guàrdia Civil... Tot en ordre. Spain is different. Però continua sent el mateix de sempre, hi hagi o no hi hagi pandèmia. Fixin-se en la foto que il·lustra la peça. L'excel·lent actor català Marc Martínez sembla que estigui muntant unes tomaqueres al seu hort... O posant la creu. A qui? A una Espanya que l'avergonyeix pel que està veient aquests dies.

marc martinez canyes

@marcando

marc martinez ulleres

@marcando

No només per totes les notícies que arriben sobre la Benemèrita, sinó també per la constatació d'una realitat penosa, especialment per als que com ell, es dediquen a la cultura, concretament al teatre i a la interpretació. L'actor de nombroses obres, entre les que destaca Tot esperant Godot (Premi Max millor actor de repartiment), ja es va començar a irritar en veure una imatge colpidora de com serà a partir d'ara el famós Berliner Ensemble. Pena infinita i sarcasme en grau màxim:

Teatres o bars. Butaques a platea o cadires a terrasses. Obres o birres. La balança, clarament decantada, per desgràcia. Però falta una dada més que el mateix Martínez ha recordat. Demolidora. "1 BAR x cada 175 habitantes. 1 TEATRO x cada 28.000". Si hi sumem la vergonya amb la Guàrdia Civil i els sous, blanco y en botella. Tan contundent com el tuit, són els hashtags que l'acompanyen: #MarcaEspaña #PAISDEMIERDA:

Per cert, en el text que acompanya la foto de portada, hi diu: "My name is Marc Martinez, and I'm ready for action. El meu nom és Marc Martinez, i estic preparat per l’acció". Acció a les xarxes hem vist que li en sobra. Esperem que aviat pugui tenir acció també fent el que millor sap, i el que més necessita, actuar. Un país com Déu mana necessita del teatre.