Què farem a partir d'aquest divendres? És la pregunta que es fan molts fans d'Eufòria, el talent musical de 3Cat dels divendres al vespre, ara que ja s'ha disputat la final i s'ha proclamat guanyadora l'Aina Machuca, per davant la Monique i la Tura. Els divendres era nit, a moltes llars catalanes, de pizza i veure Eufòria en família. Enguany, en l'edició que just s'acaba d'acabar, gaudint amb el trio de finalistes, però també amb l'Oliver, la Clara, la Daniela, el Lluís i la resta de companys. Moltes generacions davant la tele veient el programa presentat per la Marta Torné i el Miki Núñez, on els joves cantants ens enamoren amb les seves versions, sota l'atenta mirada dels tres membres del jurat, que en aquesta quarta edició ha estat format per l'Alfred Garcia, la Queralt Lahoz i el Mama Dousha, que hi han aportat noves mirades, que s'han emocionat i ens han emocionat escoltant els nois i noies, i que han aportat els seus coneixements i experiències damunt dels escenaris.
Ara ja s'ha acabat, tot i que encara ens queda el concert del Sant Jordi de finals de maig, però es farà difícil omplir el buit que deixa un programa que et fa somriure, bonic, on els concursants regalen actuacions brutals i on el jurat els valora i els aconsella. En aquest sentit, ha estat tot un descobriment sentir parlar en Bruno de Fabriziis, més conegut amb el seu nom artístic, Mama Dousha, cantant i músic de 32 anys, de Barcelona, i alhora, jurat d'aquesta edició, que a banda de parlar de meravella, amb el cap molt ben posat a lloc, fa cançons meravelloses com aquesta de nova fornada, La millor gent del planeta:
El Mama Dousha ha passat per un pòdcast molt recomanable, La Ronda Perversa, on ha confessat alguns fets del seu passat: "Sí, jo he delinquit a nivell legal i us he de dir que no tinc cap remordiment pels problemes legals que he tingut". Potser per cridar l'atenció, perquè era jove "i molt pesat i un notes, a mi desafiar l'autoritat m'estava bé", admet. "Tenia una espècie d'esperit de Robin Hood en el qual jo, a llocs grans, robava, pintava parets, quan no es podia entrar als llocs, jo hi entrava". Va haver-hi un moment que tenia alguna multa "que jo podia assumir ni pagar perquè no tenia diners i vaig haver de fer serveis per la comunitat". Quins? A Sants, traient xiclets amb una pala... "Coses de la vida".
Uns temps que ja ha deixat enrere. Ara, ens encanta aquesta versió del Bruno, un Mama Dousha que ens entusiasma fent-nos ballar i escoltant-lo a Eufòria. Esperem que repeteixi a la pròxima edició.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!