A la sèrie Fama es va fer famosa aquella frase de "Buscáis la fama, pero la fama cuesta. Y aquí es donde váis a empezar a pagar. Con sudor". Aquelles paraules de la professora Lydia Grant (Debbie Allen) es referien a l'esforç i les hores que li havien de posar els estudiants de l'escola d'art de Nova York si volien arribar a fer-se un nom en alguna disciplina. Però la frase ben bé podria aplicar-se al preu que sovint s'ha de pagar quan de sobte, de la nit al dia, aquella fama que t'envoltava desapareix, s'evapora, se'n va per la claveguera. I en aquests moments és quan és més difícil no caure en el pou, sovint, un pou acompanyat de drogues, de mala vida i de decisions difícils. Qui reconeix que a ell li va passar i que ara mira de sortir-hi com sigui, per exemple, cantant en el metro, és un cantant català que fa unes dècades era, juntament amb els seus companys de grup, una icona amb majúscules, un referent, un dels grups més inimitables que hi ha hagut al panorama nacional. Parlem de Luís Font i Locomía.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Luis font (@luisfontlocomia)

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Luis font (@luisfontlocomia)

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Luis font (@luisfontlocomia)

Impossible oblidar aquells looks, aquells descomunals vestits, aquells ventalls gegants, com els feien anar i aquelles cançons, en especial aquell hitàs: "Disco, Ibiza, Locomia. Moda, Ibiza, Locomia. Loco, Ibiza, Locomia. Sexo, Ibiza, Locomia. Mar, Ibiza, Locomia. Sol, Ibiza, Locomia. Marcha, Ibiza, Locomia. Crazy, Ibiza, Locomia. Locomia keeps your body groovin', get up on the groove, get into the mood, get it? Locomia keeps your body groovin'. Abanicos will be groovin' 'til they see you gettin' it".

Font, membre fundador, de Sant Boi de Llobregat i que va ser apartat del grup: ""Me sacaron de medio porque era el hermano del propietario de la marca y del creador de Locomía"". Després de mirar de tenir una carrera en solitari, fa poc ens va commoure quan el vam veure cantant en els vagons del metro de Madrid "por necesidad", amb el micròfon en una mà i un gran ventall a l'altra per identificar-se com a ex de Locomía. "Me he reencontrado con la música, con el público y he encontrado un montón de ángeles que me siguen ayudando. No ha sido fácil, porque es un medio donde no van a verme a mí, soy yo el que los va a ver a ellos. He estado al borde de irme a vivir a la calle. No quería seguir estando en la oscuridad, por lo menos en la calle me darían los rayos del sol, vería gente. Sé que es duro decirlo, pero después del camino que he recorrido yo, para mí esto no era nada", deia, sense poder evitar les llàgrimes.

Luis Font Locomía canta al metro, T5
Luis Font Locomía canta al metro, T5
Luis Font canat en el Metro locomía, Telecinco
Luis Font Locomía canta al metro, T5
Luis Font plora, Telecinco
Luis Font Locomía emocionat, T5

Va arribar a Madrid amb una mà al davant i una altra al darrera després d'un via crucis que ara ha revelat en una entrevista a ABC. Allà ha explicat que les ha passat magres, molt magres, i que cantar al metro no és ni de bon tros el pitjor que ha fet. Font ha recordat els anys més difícils de la seva vida, just després de deixar Locomía davant 60.000 persones. De seguida, les primeres seqüeles emocionals al seu cap en veure's sol. I d'allà a les drogues només hi va haver un pas. “Descubrí que con ellas estaba calmado, pero sacada al Luis vulnerable, al Luis avergonzado. Llegué a convertirme en un zombi”, confessa, abans de dir que va tocar fons quan li va agafar la targeta de crèdit a una parella seva per anar a comprar cocaïna. La parella es va discutir amb ell i el va fer fora de casa.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Luis font (@luisfontlocomia)

On anar? Un amic li diu que provi a Dinamarca, on va ser conscient que “Descubro que tengo un físico y unos atributos que salen de lo corriente"... I van arribar propostes per fer negoci amb el seu cos, fins i tot, es va canviar el seu nom: "Por una proposición indecente que me hacen, me creo un alter ego, Nacho Delfierro, de origen italiano. Yo venía de ser un zombi y Nacho era una persona que durante 60 minutos se sentía deseado. Hacíamos un intercambio, un trueque, pero curiosamente empecé a sentirme otra vez yo”. Ara, per sort, el personatge ja no està en la seva vida, tot i que “No me oculto de nada, para seguir uno tiene que ir cerrando etapas”. L'etapa actual, com dèiem, l'ha dut al metro, però també ha començat a treballar de cambrer en un hospital, “Estoy realmente feliz”.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Luis font (@luisfontlocomia)

Esperem que se'n surti. I més, tenint en compte que tres ex de Locomía encara han tingut pitjor sort que ell, ja que van morir.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!