Sensacional confessió de Lluís Gavaldà sobre Pau Cubarsí i la seva mare: missatge directe al jugador del Barça

Lluís Gavaldà és un geni. I no només de la música. També quan parla o l'entrevisten. Una de les tres potes dels icònics Els Pets, fa 40 anys que es dedica a emocionar-nos i fer-nos ballar amb les seves cançons, un mestre cantant i component, que ara fa temps que va deixar el seu Constantí estimat per anar a viure a Londres. Però tot i la distància, el Lluís continua cultivant una de les seves passions: el seu barcelonisme. Més culer que el pal de la bandera, tant, que es considera que "soc molt del Barça. Tant, que m'agrada més que perdi el Madrid a que guanyi el Barça". Es defineix com a Cruyffista, com els culers que en saben, i tot i no ser amic íntim de Pep Guardiola, alguna vegada li ha donat entrades per anar a veure un Arsenal-City: "Soc del City, però l'Arsenal no em cau malament. El Chelsea, sí. I el United és el Reial Madrid d'Anglaterra". Són paraules que ha deixat anar en una conversa hilarant a 'La Sotana' amb l'Andreu Juanola, el Manel Vidal, el Joel Díaz i el Magí Garcia.

Cinc culers que han parlat molta estona d'un dels temes dels quals els agrada més parlar, evidentment, el Barça. I parlant del club blaugrana, Gavaldà s'ha deixat anar i ha entrat tranquil·lament al trapo quan li han posat noms propis damunt la taula, relacionats amb el món culer. "Ets tant del Barça que has canviat mai algun concert o has començat tard perquè jugava el Barça?", li pregunten. I ell ho té claríssim: "Sí, he fet coses d'aquestes. Un concert el vaig retrassar perquè encara estaven jugant, però ho he de fer d'amagat del Joan (Reig) i del Falin (Cáceres), perquè no són de futbol... Vaig començar a dir que em feia mal l'esquena... I a València, el retard més llarg, perquè feien un Arsenal-Barça que jugàvem de puta mare i al final vam empatar".

Una característica molt típica d'algú que estima el Barça és que sempre "ha de tenir algú que odiï profundament del Barça, fa molt de culer. El meu ara és Koundé". Han parlat d'un company del francès al vestidor, també defensa com ell. Quan li posen damunt la taula si hi ha algun jugador del Barça que escoltés Els Pets, que li consti? I primer comenta que "a mi em van dir que Carles Puyol ens escoltava. I Cubarsí. Lo de Cubarsí és molt bo perquè vaig fer un concert al seu poble, jo no ha sabia, a Estanyol, i em van dir: 'Si us plau, envia un missatge a una fan que no ha pogut perquè s'ha liat i tal'..., allò que dius 'No. Tinc altre feina que enviar missatges'. Però em van dir: 'És la mare de Cubarsí'... I vaig dir 'Sí'". Però no acaba aquí la cosa...

"A canvi li vaig dir: 'Si us plau, digues-li a ton fill que m'enviï un missatge pel meu fill, que és molt fan'... Doncs encara l'espero. I fins aquí". Com diu l'Andreu, "Pau Cubarsí, tens una feina a fer, que és enviar-li un missatge al...", i el talla el Lluís: "No, no, no. Ara ja no és 'un missatge'. És 'un missatge i una samarreta!! I un pin'". Meravellós.

Un Lluís que admet que mai no li han demanat que compongui un himne, ell que és tan futbolero ("m'agradaria molt fer un himne. Sí em van dir de cantar l'himne del Barça a la mitja part, però això..., penso, 'què dur'"), i que no és soci, però, "si ho fossis, saps a qui votaries?". I la resposta, enfotent-se de Víctor Font, ha estat demolidora: "Tinc una edat, i he vist candidats que dius, 'Hòstia...', però és que Víctor Font... Cada cop que obre la boca, pobret... Té un punt d'enttranyable i tot, tio, dient 'Encara hi ha partit'...", diu mentre riu. Lluís Gavaldà, on fire, i sense pèls a la llengua. Meravellós. I esperem que Cubarsí compleixi i puguem veure el Lluís pròximament en un concert amb la samarreta blaugrana i el dorsal 5 a l'esquena...