Si encara no hi heu anat, ja trigueu: una de les millors coses que podeu fer, a la que tingueu un parell d'horetes, és anar al cinema a veure Pizza movies, el nou film de Carlo Padial, protagonitzada pels meravellosos Judit Martín i Berto Romero, que interpreten una parella que vol muntar un negoci, una pizzeria temàtica dedicada al cinema. Una oportunitat de veure com aquesta intèrpret excepcional, a banda de fer-nos pixar de riure amb les seves imitacions, personatges i improvisacions, tant al teatre com a diferents programes de tele i ràdio, l'Està passant o el Versió RAC1, és també una magnífica actriu que pot fer tots els papers que se li presentin. Un nou vessant que sorprendrà els seus seguidors i que farà que l'estimin encara més:
La Judit està passant per un dels seus millors moments professionals. S'ho mereix. Després de picar pedra molts anys, de ser una curranta, de treballar de valent, l'actriu i còmica catalana està aprofitant les oportunitats que se li presenten. Una Judit que ens ha regalat una anècdota sorprenent, precisament, sobre el seu currículum professional. Una feina que va fer fa molts anys. N'ha parlat a un dels millors pòdcasts que es fan i es desfan actualment, i que hem recomanat sovint en aquestes pàgines, La Ruina d'Ignasi Taltavull i Tomàs Fuentes, un espai on els convidats confessen algunes situacions ruïnoses de les seves vides, moments de passar vergonya, per culpa d'ells mateixos, o per culpa de tercers. Només els mostrarem la cara que se'ls va posar a tots dos en sentir la ruïna de la Judit:
Una revelació que els ha sorprès, perquè Martín ha anat ja sis vegades a aquest espai i mai havia explicat aquesta ruïna: "Llevo años guardándome esta ruina". Per què no ho ha explicat abans? "Porque pueden haber problemas legales", diu entre rialles. Va passar fa anys, quan ella començava a fer imitacions a la ràdio i no era tan coneguda. Un dia va rebre un missatge d'algú, "no voy a decir el nombre, por si acaso", però l'opció que tria és hilarant: "...iniciales: LL, punto... Pasqual. Alguien relacionado con el mundo del teatro, muy prestigioso". "Podría ser Lluís Pasqual o Llet Pasqual", s'hi abonen Taltavull i Fuentes, mentre tothom riu.
"Podría ser. Lo has dicho tú", segueix Martín. Es veu que van contactar amb ella perquè Carlos Latre l'havia recomanat: "Para lo que yo necesito, tú me puedes ayudar", li va dir. "Un evento relacionado con una cantante de ópera muy famosa, con nombre de virgen negra, ya estaba muerta, un evento que se hacía en un sitio emblemático de Barcelona, en Les Rambles, y que se quemó". Un homenatge, anys després de la seva mort. Ella, la Judit, havia de gravar unes veus. S'ho va treballar força, i això que l'encàrrec era "'Tendría que ser la voz de esta soprano, en el año 85', ojo. Yo, acojonadilla, pero me lo curré mucho". El dia de gravació, a aquell lloc de Les Rambles, hi havia una mànager de la soprano, mirant les proves, i com llegia les frases amb la veu adequada: "Repetí esas frases hasta la saciedad. Hasta que me dijeron 'Lo tenemos'".
"En ningún momento se había hablado de dinero... 'Los de producción ya se pondrán en contacto contigo'... Y lo de siempre: no se pusieron en contacto conmigo. Yo no tuve el valor de contactar con este hombre. Escribí un mail a la productora, que no fue contestado nunca jamás". Intervé Fuentes: "¿A día de hoy no te han pagado?". I ella: "No". Hi ha més. Va arribar el dia del gran homenatge a la soprano... "No solo no se me pagó... No se me invitó, y no solo eso, sinó que yo me puse a verlo en directo en TV3. Empezó el homenaje a la soprano y el hombre se empezó a pegar un speech de que era uno de sus mejores amigos, 'que no se qué, que no se cuantos... ¿Por qué me han encargado a mí hacer este homenaje aquí? Porque ella lo pidió. Y si no... por favor, las pruebas'... y pusieron el audio".
"Hay que decir a la gente joven que no existía la IA en aquella época. Hoy hubiera sido muy fácil hacerlo, no hubiera hecho falta nadie. Pusieron el audio, y el audio que resonó por todo aquel recinto, era yo que decía: 'Estic tan contenta que si algun dia em fan un homenatge, vull que siguis tu'. La ópera llorando, ovación, y luego me esperé hasta el final y no salía ni en los putos créditos. Es heavy, ¿eh?", conclou. Aquí tenen l'hilarant moment en el qual la Judit Martín ho explica:
Judit Martín, absolutament meravellosa.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!