De tant en tant, s'escolten o es llegeixen segons quines bajanades sobre el que passa a Catalunya. Especialment, de molts que no viuen a Catalunya, cosa habitual a les espanyes. El tema de la llengua és recurrent, amb afirmacions miserables i falses sobre que el castellà corre gairebé un perill d'extinció a Catalunya, on la gent no sap ni un borrall de castellà i on aquesta llengua està perseguida a Catalunya, tal i com va afirmar un jove de les joventuts del PP en un debat de TVE sense que li caigués la cara de vergonya.

joven pp castellano tve

Rubén Gil (TVE)

La cançoneta, no per repetida, s'assembla el més mínim a la realitat, evidentment. Però sovint és un mantra que de tan repetir-lo, cala. Per això, molts mitjans insisteixen en preguntar sobre aquesta qüestió quan tenen al davant algun entrevistat català. Com ha tornat a passar ara amb una entrevista de La Razón a l'immens Josep Mª Pou, probablement, un dels dos o tres millors intèrprets que hi ha en aquest país, un monstre escènic al que cal escoltar, perquè quan parla, ho fa amb seny i sense mossegar-se la llengua, com quan va carregar a Liarla Pardo contra la pobre classe política que hi ha en aquest país:

L'actor català sap de que parla. En clau d'oratòria, ara el podem gaudir a l'obra Viejo amigo Cicerón, en la pell del polític, filòsof i orador romà. El citat diari l'entrevista també per aquest motiu, i Pou no estalvia crítiques en mig d'una pandèmia on "Estamos viviendo un momento peligroso y raro porque los dirigentes están al servicio del partido y no del pueblo. Es una pequeña perversión de la democracia. No sé dónde lo han aprendido". Igualment, no sabem on han après a segons quins corrents d'opinió la bajanada sobre el castellà a Catalunya, quan queda clar que si cal protegir una llengua, és el català, que es parla a molts menys llocs. 

Josep Maria Pou Europa Press

Josep Mª Pou (Europa Press)

Li pregunta el citat mitjà: "Aprovechando las dotes lingüistas de su personaje, ¿el castellano está amenazado en Cataluña?". La resposta de Pou no pot ser més demolidora: "No lo he creído nunca. Es más, como lengua minoritaria que es el catalán, como otras, hay que apoyarla. Pero no hay síntomas de que el español vaya a desaparecer". Que prenguin nota.