Josep M. Pou és, a banda d'un dels millors actors catalans que hi ha, opinió compartida per moltíssims espectadors, un tipus que paga la pena escoltar. Amb 82 anys acabats de fer, l'intèrpret és, no només un geni quan puja damunt d'un escenari o es posa davant d'una càmera, sinó també quan parla relaxadament, quan es mulla, quan opina sobre la seva professió, sobre ell o sobre el món que l'envolta. Una persona encantadora, que acostuma a tenir sempre un 'Sí' per resposta quan qui sigui li demana una entrevista, tot i que aquesta predisposició de vegades ha fet que es trobés amb situacions peculiars. N'ha parlat al magnífic pòdcast de Pere Espinosa Abduïts, on ha recordat què li va passar amb un programa de TVE quan estava fent Moby Dick al teatre.
Arriba al seu camerino, tenien les càmeres muntades i un entrevistador, "un noi relativament jove. Sec i li pregunto, quasi de manera rutinària, 'Has vist la funció?'. No l'havia vist encara. 'La veuràs avui?'. I em diu: 'No, no, no, a mi no m'agrada el teatre'. Li va sortir de l'ànima. I jo li vaig dir: 'Doncs ja hem acabat l'entrevista'". Sensacional. Un Pou que després de la trajectòria que té, després de ser, com és, un monstre interpretatiu, un dels grans noms en majúscules d'aquest ofici, reconeix que "la meva primera i única vocació va ser la ràdio". Doncs per no tenir la vocació d'actor, mare meva el tros d'actor en què s'ha convertit. Un actor que comparteix què el fa decidir a l'hora d'abordar un paper o un altre:
Un Pou sincer, que s'ha trobat molt a gust davant d'un micròfon i amb el seu interlocutor, reconeixent que no agafa mai el telèfon si no coneix el número, "i encara que em truqui algú que conec i que sé que m'interessa parlar, si jo vaig caminant pel carrer, no ho faig. No parlo per telèfon. Bé, de vegades he agafat el telèfon al carrer per fer veure que parlava quan notava que se m'anava a acostar algú amb qui no volia parlar". Un Pou que s'ha obert, juganer, "estic molt a gust, això no ho explico mai, mai he pensat que jo parlaria d'això en públic":
Què més ha dit? L'actor, sorneguer, diu que "la meva vida ha estat molt divertida", posant l'exemple de com va aconseguir el paper per la versió teatral d'un llibre que el va entusiasmar, Amado monstruo, de Javier Tomeo: "A partir d'ara hi haurà molta gent que sabrà molt més de mi. Em fa gràcia pensar que la gent, quan em vegi al teatre o a la televisió, em coneixerà més". Una conversa extraordinària, deliciosa, una hora i mitja meravellosa on el Josep M. i el Pere han estat molt a gust, i així han fet sentir als espectadors. Una xerrada a dues bandes amb un Pou més íntim i sincer que mai, que paga molt la pena escoltar:
Josep M. Pou, meravellós.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!