No sé què en pensaran vostès, però servidor ho té clar: Josep Mª Pou és, sinó el millor, un dels millors actors que tenim a casa. Intèrpret brutal, talent descomunal, tots els seus personatges tenen una veracitat que tomba, qualsevol paper que aborda, el clava. El seu currículum és dels que quitan el hipo, tant en la petita pantalla com en cinema o damunt dels escenaris. En cinema, Remando al viento, El complot dels anells, Historias del Kronen, El efecto mariposa, Los años bárbaros, Goya en Burdeos, Amic/Amat, Mar adentro, Tiovivo c. 1950, Barcelona (un mapa), Blancanieves, Murieron por encima de sus posibilidades o El reino. En televisió, Estació d'enllaç, Policías, Àngels i sants, Nit i dia, La catedral del mar i tantes i tantes altres. En teatre, Casa de muñecas, Lorenzaccio, Golfus de Roma, Àngels a Amèrica, La gaviota, El rey Lear, La Cabra o qui és Sylvia?, Els nois d'Història, Sócrates juicio y muerte de un ciudadano, Moby Dick i un llarg etcètera.
Actor majúscul, a banda de fer el que fa com els àngels, és d'aquells que quan parla, es fa escoltar. Acostuma a ser algú amb molt de seny, reflexiu, que no parla debades i que quan opina, no recorre als llocs comuns ni fa respostes de manual que ja has llegit o sentit anteriorment moltes vegades. Fa un temps, un mitjà li va preguntar, arran de l'obra Viejo amigo Cicerón, si "Aprovechando las dotes lingüistas de su personaje, ¿el castellano está amenazado en Cataluña?". La resposta de Pou no va poder ser més clara: "No lo he creído nunca. Es más, como lengua minoritaria que es el catalán, como otras, hay que apoyarla. Pero no hay síntomas de que el español vaya a desaparecer". Aquests dies ha afegit un nou nom a l'exitosíssima llista de projectes que té a la seva esquena, ja que protagonitza l'obra de teatre El padre, al Teatro Bellas Artes de Madrid, rebent merescudíssims elogis per la seva interpretació. Amb motiu d'aquesta obra, l'han entrevistat al diari El Español, on ha donat alguna resposta impactant, marca de la casa, especialment quan li han preguntat per Espanya.
Després de fer-li un qüestionari i de preguntar-li diferents coses sobre els seus gustos, li pregunten si "¿Le gusta España? Denos sus razones". I la seva resposta ha estat pròpia d'algú com ell, amant de la cultura, molt llegit i amb una intel·ligència descomunal i tot el sentit comú del món: "Me gusta el Siglo de Oro. No me gusta la Inquisición. Me gusta la segunda República mucho más que la primera. Me gustó la Transición. Y últimamente voy de gusto en disgusto. Temiendo. Pero confiando"... No ha estat l'única rèplica brillant que ha donat l'actor, per exemple, quan per acabar l'entrevista li pregunten per "¿Qué medida urgente tomaría para superar la crisis del sector cultural?" i ell ho ha tingut clar amb la resposta: "Superar la crisis en el sector de la educación". Josep Mª Pou, una vegada més, únic. Geni i figura.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!