Fa dies, una entrevista de Jordi Díaz va deixar tots els seus seguidors i les moltes persones que l'estimen, en xoc. El meravellós actor català és una de les persones que més tendresa desperten. Sempre amb un somriure d'orella a orella, l'intèrpret d'El cor de la ciutat o El mètode Gronholm, ara de nou als teatres amb Els homes són de Mart i les dones de Venus, té un tarannà, una bonhomia, que desarma. Durant molt de temps era el gendre preferit de Catalunya, amb permís d'Albert Om. Un Om amb qui va coincidir treballant plegats a El club.
Jordi Díaz
Ara, tots dos, s'han retrobat a l'Islàndia de RAC1 on Om l'ha entrevistat amb motiu del que va revelar fa poc: el pou on va caure després de morir sobtadament la seva mare, d'abandonar-se fruit de la depressió i d'haver d'ingressar d'urgència en un hospital amb el sucre a la sang a més de 900. Una barbaritat. "Mi madre y yo teníamos una relación muy especial. El 2015 fue un año muy difícil para mí. El peor año de mi vida. Mi madre se murió sin saberlo, de golpe, un ictus. Lo viví con mucha impotencia. Toda esta rabia es una cosa que yo arrastro actualmente", reconeixia a La Vanguardia.
Jordi Díaz @_jordidiaz
"Mi energía solo se concentraba en ir al teatro a hacer el espectáculo y volver a casa a no hacer nada y llorar. Entré en un infierno. No tenía ganas ni de vivir. Me abandoné totalmente. Fui consciente de que mi vida la estaba conduciendo hacia la mierda, hacia el infierno, porque no tenía ganas de nada", afegia. A RAC1, encara n'ha donat més detalls. "Va haver-hi un moment que se'm va passar pel cap deixar-ho, que ja no pagava la pena fer això, no m'omplia".
Jordi Díaz a RAC1 / @islandiarac1
Quan Om li toca el tema de la mort de la seva mare, Díaz no pot contenir l'emoció: "La meva mare mor lluny de mi (vivia a Estepona), la meva mare mor sense saber que s'anava a morir, estava molt bé. Tenia 69 anys, guapa, però se'n va anar... I això a mi em va arrossegar als inferns". Va ser una trucada a les 10h del matí, que havia tingut un ictus. Om apunta el que va explicar fa poc i que recull al seu darrer llibre: "Els que se'ns han mort els pares en processos llargs, ens queixem, i creus que és molt dolorós, però té l'avantatge que el dol el fas abans, mica en mica, i no una trucada".
Jordi Díaz / @_jordidiaz
Díaz recorda impotent com la distància de la seva mare va ser insuportable. "Estàs a Badalona i no pots fer res, et quedes col·lapsat. Tenia una vitalitat, era molt divertida". Li van fer un homenatge, "i quin millor lloc que el mar, ella era una enamorada. Ens vam reunir 200 persones a La donzella de la Costa. Va venir tothom, la seva germana, feia dècades que no es veien. Vam tirar les cendres al mar".
Albert Om / Foto: Sergi Alcàzar
Om li diu que té una cançó molt especial per acabar aquest record sobre la seva mare. Un moment que posava la pell de gallina. Impossible no emocionar-se: "Una de les coses que fèiem la meva mare i jo quan venia a veure'm a casa era posar-nos la Marina Rossell. Un dels dies especials era el dia de Sant Jordi, s'ho feia venir bé per venir a veure'm. Un dia es van conèixer". I quan va morir la seva mare, en Jordi va trucar a la Marina i li va explicar. La Marina va intentar anar a l'homenatge al mar, però no va poder. La cançó va sonar igualment. I va tornar a sonar a l'Islàndia. Una meravella de tema que el va tornar a emocionar, com sempre que l'escolta. A ell i a tots els oients:
Pots escoltar el meravellós record de Jordi Díaz a la seva mare a partir del minut 35':