Jordi Díaz és un dels actors més estimats de Catalunya. Interpretar l'enyorat 'Fede' d'El cor de la ciutat li va valdre a l'actor de 46 anys l'estatus de ser un més de la família. Més enllà del culebrot català, Díaz també va triomfar als escenaris catalans sent un dels quatre actors de l'inoblidable El mètode Gronholm, a banda de fer d'altres papers en diferents sèries de televisió.

jordi diaz cor ciutat

Jordi Díaz a 'El cor de la ciutat' / TV3

jordi diaz metode gronholm

Jordi Díaz a 'El mètode Gronholm' / TV3

Però Jordi Díaz també és molt estimat a Catalunya no només pel seu treball, també pel seu caràcter: sempre de bon humor, sempre amable, sempre amb un somriure d'orella a orella, és el convidat perfecte en un programa, perquè parla molt, és sorneguer i dona un bon rotllo que enamora. Però no sempre està així... Ell, com tots, ha tingut alguns alts i baixos en la vida, cops duríssims que l'han ensorrat i deprimit i dels que mica en mica es va recuperant a base de feina, esforç i molta força de voluntat. 

jordi diaz teatre

En una entrevista per La Vanguardia, Díaz confessa què ha sentit després de tornar a pujar damunt d'un escenari després de molt de temps. Per sisena vegada s'ha posat en la pell d'un conferenciant que dona cursos per entendre el món de la parella en un monòleg que ell s'estima molt, Els homes són de Mart i les dones de Venus. La Sala Aquarella l'acull fins el 20 de juny després d'una aturada forçosa per la pandèmia amb tots els teatres tancats. Fa poc va ser a Blanes. Díaz no pujava a escena des del febrer del 2020, més d'un any allunyat. I entre això i el temps que feia que no representava aquest monòleg, no es va poder contenir i va plorar davant de tothom: "Hice el monólogo, pero iba acumulando muchas emociones, y no me encontré a un buen nivel profesional; estaba desconcentrado y muy pendiente de las nuevas sensaciones. Cuando acabó el espectáculo me dirigí al público y les pedí disculpas". A mesura que anava obrint el seu cor als espectadors que tenia al davant, "me emocioné y me puse a llorar como un niño. Y el público, maravilloso, se puso de pie y me aplaudió. La emoción me pudo".

jordi diaz

Jordi Díaz / IMDB

No ha estat l'únic moment que els darrers temps s'ha ensorrat. De vegades, l'emoció i els moments a flor de pell no han vingut per bones notícies, com era el retorn als escenaris. Jordi Díaz reconeix que és una persona solitària i que mai no ha viscut en parella, "Yo soy un solitario. Hace más de 17 años que vivo solo. Y no lo cambiaría por nada en el mundo. No he tenido nunca la oportunidad de convivir en pareja". Però a qui sí estava molt unit era a la seva mare. Malauradament, l'any 2015 ella va morir d'un ictus, dos mesos després que ell fes els 40 anys: "Mi madre y yo teníamos una relación muy especial. El 2015 fue un año muy difícil para mí. El peor año de mi vida. Mi madre se murió sin saberlo, de golpe, un ictus. Lo viví con mucha impotencia. Toda esta rabia es una cosa que yo arrastro actualmente". Un any on "volví a nacer" el 13 de desembre. Per què? Perquè el van ingressar a Can Ruti després de trobar-se molt malament, no veure-hi bé i amb el braç inflat: "Allí me quedé. Tenía el azúcar disparadísimo (950). Me diagnosticaron diabetes y un trombo".

jordi diaz hospital

Jordi Díaz a l'hospital / @_jordidiaz

Díaz va petar. Era la conclusió d'uns mesos on, després de morir la mare, no tocava quarts ni hores: "Mi energía solo se concentraba en ir al teatro a hacer el espectáculo y volver a casa a no hacer nada y llorar. Entré en un infierno. No tenía ganas ni de vivir. Me abandoné totalmente. Fui consciente de que mi vida la estaba conduciendo hacia la mierda, hacia el infierno, porque no tenía ganas de nada". Ara no s'ha recuperat del tot, és conscient de com es troba i de què sent encara, una pena que no l'acaba d'abandonar: "el dolor, la rabia y la impotencia no se han marchado, siguen estando ahí. Lo llevo como puedo. Ahora hace tiempo que no tengo crisis graves de hundimiento". Esperem que mica en mica recuperi el somriure. De moment, ho aconsegueix cada vegada que puja a l'escenari novament. Vagin a veure'l al teatre. Vostès també somriuran en fer-ho.