Aquest diumenge s'ha celebrat una nova gala dels Premis Gaudí dedicats al cinema català. 288.000 espectadors (15% de share) van veure una gala on la pel·lícula triomfadora no podia tenir un títol més il·lustratiu del que pensen molts sobre la situació a Catalunya: Entre dos aguas, d'Isaki Lacuesta. Una frase que molts fan seva, especialment per la indefinició o per no anar amb totes les conseqüències pel camí del dret. Entre aquests, l'actor i director Joel Joan.

premis gaudi

TV3

Joan, que fa temps va dir a En Blau que "hauríem de fer vaga general fins que torni la democràcia", i que fa poc es va mostrar molt crític quan Oriol Junqueras va assegurar que la sol·lució al conflicte a Catalunya passava per ser "O es multilateral o no tiene solución", ara s'ha mostrat rotund després de viure in situ molts moments reivindicatius durant la gala del Palau de Congressos. S'esperava, com és habitual, una entrega on es barrejarien els agraïments als pares, al veí del cinquè i al cosí segon del poble per part dels premiats, amb missatges demanant més diners a les autoritats, la llibertat pels presos i les crítiques directes als polítics presents a la sala. El més àcid, el Mag Lari, magnífic en el seu paper d'amfitrió, repartint garrotades a tort i a dret: "Fem aparèixer i desaparèixer repúbliques", "senyor Puigcorbé, no l'han posat amb les autoritats, s'ha fixat? Jo crec que l'hem recuperat com a actor, jo ja pensava 'aquest no fotrà mai més res...'", "Em van dir: 'Hi haurà el president'. I jo: 'quina il·lusió'. Però em van dir: 'el Torra'. I jo: 'Ah, el substitut'", "No tinc por, no m'han donat mai cap subvenció", i d'altres perles per l'estil que pots veure clicant a la foto:

lari gaudi

TV3

No va ser l'únic. La presidenta de l'Acadèmia, Isona Passola, també es va mostrar dura, primer reivindicant més diners per a la indústria i acabant el seu discurs demanant la llibertat pels presos polítics: "Tinc mal al cor, m'agradaria que tornessin a casa, la veritat".

isona passola

TV3

Qui va exercir el paper de Passola anys enrere, Joel Joan, també estava a la platea. Estava nominat al Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió amb la seva versió televisiva de l'obra de teatre "El nom". No va guanyar. Però això no és el que més el va amoïnar de la gala. No sentir el seu nom com a premiat no li va fer perdre el son. Coses que passen, no sempre es pot guanyar. El que sí el va irritar va ser escoltar reivindicacions com les que van fer dos col·legues de professió. En un moment determinat, els actors Maria Molins i Sergi López van sortir a l'escenari, no per donar cap premi, sinó per fer un breu discurs: "Avui els professionals seguim dempeus, incansables. Plantant cara a allò que no ens agrada. Seguirem desobeint, ara i sempre, a la injustícia". Resposta rotunda de Joan: "Sí, sí, però de quina injustícia parlen? Ens tenen agafats pels pebrots i nosaltres aquí celebrant no sé què...".

No es va quedar aquí la cosa. Després de retuitejar un comentari del guionista de La competència i La nit dels Òscars, Oriol de Balanzó, que posava damunt la taula la sensació que ara s'ha tornat a "la subtilesa i el subterfugi" a l'hora de fer reivindicacions de país, Joel Joan resumeix la idea esmentada encara de forma més crítica. Avís a navegants i missatge per a qui vulgui donar-se per al·ludit:

"Agafats pels pebrots celebrant no se què", "acollonits"... No ens imaginem com hagués estat el discurs de Joel Joan si ahir encara hagués estat ell el president de l'acadèmia...