Joel Joan és un geni. Un dels creadors més descomunals que tenim a casa nostra, autor d'obres mestres televisives com Plats bruts, Porca misèria o El crac, l'actor i director, i expresident de l'Acadèmia de Cinema Català, no el vam veure fa uns dies a la gala dels Premis Gaudí, als quals va criticar que films molt exitosos com el seu Escape room no rebessin cap nominació, però sí el veurem al Teatre Romea del 24 febrer al 22 març fent Vània, un monòleg dirigit pel Nelson Valente que fa aterrar el clàssic de Txèkhov al segle XXI, on Joan interpreta 8 personatges diferents dalt de l'escenari. Arran d'aquesta obra, ha mantingut una xerrada deliciosa a la secció imprescindible de 'L'Eclipsi' a El Suplement de Roger Escapa a Catalunya Ràdio, on els convidats parlen de les seves nits i de tot el que surti en la conversa.
Han parlat de l'obra, que, com dèiem, és interpretada només pel Joel, en ser un monòleg. Escapa, murri, li deixa anar un "aquí només et pots enfadar amb tu mateix", sabent la fama que té Joel Joan d'empipar-se de valent en moltes ocasions. L'actor i director riu, "qué cabrón... i no vegis les enrabiades que tinc amb mi mateix, tio". Segueixen incidint en si "creus que és fàcil treballar amb tu?", i ell argumenta que "soc molt treballador, això sí que ho tinc, els autèntics plaers a la vida són els que et costen". Comentant totes les genialitats que ha parit en televisió o teatre, li pregunten si "d'alguna manera sents que mereixes una mica més el respecte de l'ofici"... I ell respon que "no, no no... És que jo no sé què mereixo, en tot cas sé el que tinc. A mi no em deu ningú res, només faltaria". Joan, que té 55 anys, "no mitifico els 20 anys, no tiraria ni un segon enrere la meva vida".
Per què creu que no el truquen més, amb tot el que ha fet? "El director que porto dins treu el pitjor de mi. Jo puc decidir força què puc fer i què faig i quan i és un luxe enorme. No estic a la baralla d'actors 'al uso'". Una nit memorable de la seva vida que l'hagi marcat? "Moltes. La millor nit sempre és l'última. Molt divertides, dramàtiques, de tot... De jove m'ho he passat molt bé de nit. Sempre m'ha agradat molt ballar". El que no sabem és si li ha agradat una de les triomfadores dels Gaudí, que ara anirà a la gala dels Oscars, Sirat, d'Oliver Laxe: "Encara no l'he vista, no he fet els deures". Molt interessant quan parlen del concepte "superestrella a Catalunya", dos conceptes que "no lliguen", diu Escapa, que quan en Joel parla d'Úrsula Corberó, apunta que "sí, però la carrera l'ha feta en castellà i té un mercat internacional"...
"Des de Catalunya no vas enlloc. Espanya és la plataforma. Jo volia ser una superestrella, però la cosa no va acabar de quallar", diu amb el seu habitual sarcasme. Escapa li diu, murri, que "potser no ets el prototip que agrada més a Espanya, Joel. Si el que volies era obrir mercat allà (a Espanya), potser hi ha hagut algunes declaracions públiques que no van acabar de convèncer la meseta"... "Sens dubte, però també porta problemes aquí, eh? Aquí el que volem són els actors 'blancs', saps? Actors que no se signifiquin, que no incomodin i que sempre parlin del que toca, però si de sobte et veuen pensar una mica o que surts de la norma o que dius coses que no estan ben vistes o no és el mainstream, sí que et pots trobar que se't faci el buit". I una última reflexió meravellosa: "Com a català, cornut, pagar el beure i se'ns pixen a la cara i diuen que plou".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!