La temporada teatral 2026-2027 arriba aquesta tardor amb algunes obres que segur que molts fans han marcat en vermell a l'agenda per no perdre-se-les. Hi ha de tot i més, drames, comèdies, grans noms i propostes més petites, però igual d'atractives. Un calaix de sastre on hi trobarem obres com Temps de Quim Masferrer, una nova versió dels 53 domingos de Cesc Gay, El Tenoriu amb Sílvia Abril, No miris (amb Pep Cruz i Marta Marco), El gran inquisidor amb Lluís Homar, i moltes altres. Quedem-nos amb dos conceptes: musicals i Joel Joan. Pel que fa als primers, veurem la nova versió d'A cop de rock, Mamma Mia! El musical o Sonrisas y lágrimas. El musical. Pel que fa al Joel, el podrem tornar a gaudir amb Bons i dolents.
Una comèdia irònica dirigida per l'argentí Nelson Valente, amb Agnès Busquets, Oriol Casals, Ana Gago i Nesa Vidaurrázaga acompanyant Joan i una premissa que "tots som bons fins que ens convé no ser-ho". Una vetllada, un sopar, on el seu personatge fa un anunci important. Un espectacle que segur que ens fa riure i pensar, com tots els que fa l'actor i director. Un Joel Joan que no només demostra que està on fire damunt dels escenaris, sinó que, passat l'estiu, demostra que no ha perdut gens de la seva activitat esmolada a xarxes, mullant-se i alçant la veu sobre qüestions de les quals tothom en parla, i parlant sense embuts d'alguns col·legues de professió que fan o diuen coses que a ell li fan bullir la sang. Per exemple, sobre les declaracions d'Enric Auquer en la promoció de la pel·lícula Cronos sobre els atemptats de les Rambles, que reivindicava fer autocrítica i "pensar quina responsabilitat tenim" sobre que "uns nois catalans acabin radicalitzant-se per un imam". Resposta rotunda d'en Joel: "Els actors acaben sent víctimes de les seves pròpies vanitats. No els demaneu que defensin les pelis que fan perquè només estan justificant la seva covardia".
També s'ha pronunciat, de fet, seria més precís dir que s'ha tornat a pronunciar, sobre una polèmica de fa uns anys, arran de l'èxit de fer musicals o espectacles de grans dimensions en castellà, i no en català. Una polèmica que va situar Joan als antípodes de l'Àngel Llàcer o Enric Cambray. La nova obra de Joan és com sempre en català. No així altres propostes teatrals. Fa uns anys, arran de l'estrena de The producers, Gemma Nierga preguntava Llàcer i Cambray per què no aixecaven grans espectacles en català. I Llàcer responia "perquè és impossible, en aquest tipus d'espectacle. L'espectacle musical més vist en els últims deu anys a Catalunya està produït per mi i es diu 'El petit príncep', en català. Jo soc català i no tinc cap problema, però aquests grans espectacles... Adorem el català, és la nostra llengua. Però aquests espectacles de gran format, si ho féssim en català tindríem molt menys públic del que tenim. Això és un problema que no és nostre, és de la societat catalana i de les escoles".
I Joel Joan (que per cert, va coincidir amb Llàcer al Frankenstein del TNC del 2018), ha tornat a ficar-hi cullerada: "Estan culpant la llengua dels seus fracassos com empresaris. De primer de primària. Aneu a la puta merda":
Estan culpant la llengua dels seus fracassos com empresaris. De primer de primària. Aneu a la puta merda. https://t.co/Ly4SAJcOQr
— Joel Joan (@JoelJoanJuve) September 5, 2026
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!