Joan Lluís Bozzo és una de les persones més importants del món del teatre a Catalunya. Un dels responsables de Dagoll Dagom, font inesgotable d'obres (i sèries de televisió inoblidables com Oh! Europa o La memòria dels Cargols) mítiques, com Mar i Cel, El Mikado, Flor de nit, Nit de Sant Joan, L'alegria que passa, Scaramouche i tantes altres, obres en la nostra estimada llengua catalana, quan sent algú dir segons què sobre la llengua, sobre el país, sobre Catalunya, no es queda callat i alça la veu, clar i català. Ho va fer fa poc quan va sentir Loquillo dient que ell se sent un "charnego agradecido" i que "Me fui a San Sebastián por razones sentimentales. Yo soy hijo de una Barcelona que ya no existe. Se ha desnaturalizado". Què va dir ell, amb ironia?: ""El Loquillo se'n va anar de BCN perquè li deien Boget". En un altre moment ha dit, arran de la llengua, que "L'única salvació per al català és la independència. Els altres camins duen a la mort".

bozzo
Joan Lluís Bozzo / Grup62

El Joan Lluís, com molts altres (donat l'excel·lent resultat d'audiència i el share que va aconseguir), van veure dissabte la gala dels Premis Goya que es va fer a Barcdelona i que van presentar la Rigoberta Bandina (Paula Ribó) i el Luis Tosar. Una gala on es va sentir parlar molt català, i també euskera, on la immensa majoria dels premiats o de persones que sortien a l'escenari a entregar un guardó, deien algunes paraules en català, a manera de salutació, donat que estaven a Barcelona, a Catalunya. Alguns, com dèiem, com el guanyador del Goya a la Millor Interpretació Masculina, com José Ramon Soroiz, pel seu meravellós paper a Maspalomas, fent un discurs parlat gairebé tot en euskera:

En un altre moment, anaven caminant per la platea, entre el públic, la presentadora amb el gran actor Enric Auquer, dos intèrprets que a més, són amics íntims, que van recordar moltes quedades al pis d'ella a Gràcia. De fet, els dos, l'Enric i la Paula Ribó, de joves, tenien una companyia de teatre i "yo, la primera obra de teatro que hice, la había escrito Paula", mentre ella recorda quan veien junts, amb amics, les gales dels Goya a casa d'ella, tots reunits. Una conversa en castellà que ha començat amb els dos amics verbalitzant com d'estrany se'ls feia als dos no parlar-se en català: "Paula, qué raro hablar en castellano contigo. Me he perdido y he ido al baño y a fumar un cigarro", mentre ella li diu "No et preocupis, no te preocupes. Es muy raro hablar en castellano":

En sentir-los, el Joan Lluís Bozzo ha volgut donar el seu punt de vista. I se li ha entès tot: "Quina llàstima. Davant de l'espanyol, tots (o gairebé) us cagueu a les calces. Sou petitons".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!