A principis dels anys 90, no hi havia adolescent a l'escola que no jugués a simular ser un lluitador de pressing catch, la lluita lliure nordamericana i passada pel tamís de l'espectacle i el teatre. El repartiment de papers incloïa a El enterrador, El último guerrero, Hulk Hogan, Jimmy 'estaca' Dugan, Tito Santana, El hombre del millón de dólares, Los Sacamantecas o la Hart Foundation. Aquests últims eren un parell de forçuts que feien les delícies dels seus fans lluint unes malles rosa fúcsia, un mallot negre, i unes ulleres fosques de xulopiscines. El més grenyut era Bret Hart. I el pèl-roig amb barba de hipster era el seu cunyat, Jim Neidhart. D'aquí el nom dels angelets.

Ara, aquell món de comptes enrere damunt la lona del quadrilàter, de cadires volant, d'espectadors amb dits índex gegants, ha quedat orfe. Perquè Neidhart ha mort després de patir un accident domèstic. El lluitador, de 63 anys, i conegut com The anvil (l'enclusa), patia alzheimer, i fruit d'aquesta malaltia ha tingut un accident que li ha provocat un fort cop al cap del que no s'ha pogut recuperar. L'altra meitat de la Hart Foundation, conegut com The Hitman (l'assassí a sou), es mostrava desolat:

Neidhart va formar part d'una saga de lluitadors de pressing catch, i no és l'únic que ha mort prematurament. El seu altre cunyat Owen Hart, amb qui també va competir, també va morir tràgicament l'any 99, quan va fallar el sistema que l'havia de dur volant cap al quadrilàter. I la seva filla, Natalya, també es dedica al món del wrestling, ja que és excampiona femenina. Ella també ha volgut retre un homenatge al seu pare:

 El showbusiness perd, doncs, un dels seus exponents més emblemàtics de la dècada dels 90.