Falten poques hores perquè el terrassenc Miki canti a la tan esperada final d’Eurovisió a Tel Aviv per exposar tot el seu potencial carismàtic i festiu del seu tema «La Venda».  I Televisió Espanyola ha fet tot els possibles per desembenar tots els preceptes que venia arrossegant la seva representació des de feia anys, i ho ha fet amb una promoció més digna i mereixedora.

Comptant el festival que tenim a les portes, Israel, és la tercera vegada que organitza Eurovisió a casa seva. La primera d’elles, la de l’any 1979, la delegació espanyola va aconseguir la segona posició amb el carismàtic tema de Betty Missiego.

Vint anys més tard, el 1999, ho faria enviant a la madrilenya Lydia, que a més de deixar-nos gravats a la memòria el famós vestit acolorit d’Agata Ruiz de la Prada, va cantar una cançó que va tardar només unes hores en passar en l’oblit. Això va desembocar en una última posició.

A partir d’aquell any és quan Espanya va voler agafar el toro per les banyes i al mateix temps, Eurovisió anava canviant. Doncs és a partir de l’any 2000 que el festival s’ubica a grans pavellons, comencem a veure més colors de banderes, eufòria entre el públic i sobretot més popularitat. Paral.lelament, Internet obriria la porta a nous seguidors per a conèixer-lo i l’anava fent gran. A casa nostra, part de La Trinca crearia el fenomen Operación Triunfo que, tot i no tenir per objectiu fer difusió del festival, serviria per donar-lo a conèixer a les noves generacions.

D’això ja en fa 18 anys, i Espanya no acaba de fer diana amb el seu representant, que en els últims anys no acaba d’aconseguir una posició encertada. L’últim millor lloc ha estat el de la murciana Ruth Lorenzo el 2014, aconseguint una desena posició.

Durant aquest temps han provat diferents formats per al procés de selecció: preseleccions especials, designació a dit… , però acabat el festival, tornem al mateix punt: no aixequen el cap.

És lògic que l’actitud de cada concursant ha de ser positiva i amb ganes d’arribar al més alt del podi. Aquest any però, la delegació espanyola vol gastar totes les seves bales per a promocionar al català Miki Núñez i per això han rescatat del magatzem de records de Prado del Rey, la figureta de bronze que han batejat com a Santa Massiel. Un punt còmic i divertit per fer honor a la seva primera guanyadora a Eurovisió, d’això ja fa més de mig segle, i vincular-ho amb el viatge a terra santa.

La figureta s’ha passejat per a tots els passadissos del Tel Aviv Expo, recinte on el català cantarà el dissabte vinent. Tot això per encomanar tota la sort a l’artista i perquè pugui aconseguir la tan esperada tercera victòria pel país.

Però no només l’estatueta és un nou element per promocionar el festival, sinó que també han posat nom propi, al gegant inflable que veurem aparèixer a l’escenari quan actuï el català. Aquest l’han batejat amb el nom de Paco, i fins hi tot té perfil a Instagram.

Per acabar d’arrodonir La Venda, la cançó que interpretarà i que és obra del català Adrià Salas de la banda La Pegatina, tindrà una posada en escena amb potència i amb elements molt divertits. De fet, ja ha pujat unes quantes posicions en el rànquing final de les cases d’apostes.

Caldrà esperar fins dissabte si Santa Massiel, en Paco i l’alegria, són els elements claus perquè Espanya guanyi d’una vegada per totes aquest festival que, de mica en mica, tornem a estimar de nou.