Eduard Fernández, brutal sobre els joves d'extrema dreta, explica què ha fet al Congrés: "Obligado a..."

Una de les pel·lícules més recordades de l'Eduard Fernández és El hombre de las mil caras, on el meravellós actor català es posava en la pell de l'exagent secret del govern espanyol Francisco Paesa, responsable d'una operació contra ETA durant els GAL. Però ben bé aquest sobrenom de l'home de les mil cares podria aplicar-se-li a ell, intèrpret majúscul, que porta molts anys regalant-nos als espectadors uns papers memorables, guanyant tots els premis possibles i hipnotitzant-nos cada vegada que ha aparegut en pantalla, sovint, interpretant personatges reals. L'Eduard ha estat, per exemple, l'Enric Marco de Marco, el Manolo Vital d'El 47, l'Òscar Camps de Mediterráneo, el José Millán-Astray de Mientras dure la guerra, o l'esmentat Paesa.

En aquell film, El hombre de las mil caras, el va dirigir un director majestuós, Alberto Rodríguez (7 vírgenes, Grupo 7, La isla mínima, Modelo 77, Los tigres...), que ara l'ha tornat a dirigir, aquesta vegada, en una sèrie que promet ser de les més comentades d'aquest final d'any. Anatomía de un instante, que aviat es veurà a Movistar+, concretament el 20 de novembre, basada en el llibre homònim de Javier Cercas, sobre l'intent de cop d'estat, amb la recordada irrupció del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero i el seu famós "¡Quieto todo el mundo!" al Congrés dels Diputats el 23 de febrer de 1981.

Un moment, un instant, aquell 23-F, on només tres persones van ser els únics membres del Congrés que no es van amagar als seus escons durant el tiroteig: els aleshores president del govern, Adolfo Suárez; el seu vicepresident, el capità general Manuel Gutiérrez Mellado; i el secretari general del PCE, Santiago Carrillo. A la sèrie, qui els hi dona vida respectivament, són Álvaro Morte (el professor de La casa de papel), Manolo Solo i Eduard Fernández. Un repartiment estel·lar, que a més, compta amb Miki Esparbé fent de rei Joan Carles, Óscar de la Fuente fent de Milans del Bosch o David Lorente com a Tejero. Comptar amb tots ells, i amb l'increïble Eduard Fernández, és garantia que serà un seriot que pagarà molt la pena.

Aquest matí, el protagonisme l'ha tingut un altre polític, Carlos Mazón, que ha provocat vergonya aliena anunciant la seva cínica dimissió amb una posada en escena i unes paraules lamentables. I a El matí de Catalunya Ràdio el Ricard Ustrell ha entrevistat Alberto Rodríguez i Eduard Fernández, un Eduard Fernández que no ha desaprofitat l'oportunitat d'ensorrar Mazón, "ha fet una roda de premsa que ha quedat encara pitjor del que estava, que semblava mentida, però 'lo ha lograo, con mucha perseverancia'", diu amb tot el sarcasme del món. "És un bon moment per parlar dels polítics i de com es fa política". O com es feia als anys 80. 

"Està bé veure" que va passar, tants anys despres, "llàstima no haver fet una segona Transició, que es podria haver fet, que ja no estava el 'ejército sublevado... y tampoco se quiso por algo'". "A las generaciones más jóvenes les sorprenderá que Adolfo Suárez haga el saludo fascista, pero es que viene de ahí", diu el director, i l'Eduard afegeix que "a la gent jove que l'ha vista, s'enganxa, no sabien que havia anat així la cosa". Parlant dels joves, i d'aquest augment del seu interès per la ultradreta, l'actor té la sensació que "una gran part d'aquests joves que es fan d'extrema dreta, que els hi 'mola', que està 'de moda', no saben ben bé què és, i que si passessin a viure no en democràcia, sinó una dictadura, o una democràcia amb un sol partit, que és el mateix, dirien: 'Hòstia, no sabia que era així'".

Fernández i Rodríguez han recordat com ha estat el rodatge de la sèrie, rodant fins i tot al Congrés dels Diputats. L'Eduard, emocionat, revela que "yo, como Santiago Carrillo, 'tuve... estuve obligado a fumar en el Congreso'. Jo he fumat al Congrés fa sis mesos". Un rodatge on, com podia haver-hi un ple en qualsevol moment, tenien la consigna d'entrar o sortir en tres hores, si hi hagués hagut alguna sessió parlamentària.