El món de l’espectacle acaba de rebre una molt mala notícia. La tristor ha envoltat aquest món en fer-se oficial la mort d’Edu del Prado, cantant i actor conegut gràcies a la seva participació a Un paso adelante i UPA Dance.

Només tenia 40 anys, però sembla que no ha pogut superar una malaltia que patia des de feia un temps. Així ho ha confirmat la pàgina web del teatre musical BroadwayWorld Spain, compartint la notícia el locutor de ràdio de Los 40, Tony Aguilar: “Trencat per la mort d’un amic...”, ha escrit.

Edu, valencià fill d’una mare andalusa i un pare guineà, va començar la seva carrera amb només 13 anys cantant en petits escenaris. Poc va trigar en entusiasmar i llançar el seu primer disc, que va aconseguir un gran èxit.

I d’aquí, a fer d’actor a la mítica sèrie de televisió d’Antena 3 Un paso adelante, que el va llançar a la fama arran del seu paper de César Martín. És per això que va formar part del grup de música posterior que van crear els protagonistes, UPA Dance, al costat de Miguel Ángel Muñoz.

Aquests últims anys els havia passat al teatre, interpretant Grease, La magia de Broadway amb Marta Sánchez i alguns musicals de Disney. Cantant, actor i ballarí: tots s’estimaven molt el jove.

La xarxa s’ha omplert de reaccions en assabentar-se de la trista notícia, fent-se tendència el nom del grup a Twitter i mostrant-se desolats els seus companys. Beatriz Luengo ha estat de les primeres, lamentant profundament la seva pèrdua compartint un vídeo d’un concert seu al Japó. Però també Sánchez ha volgut acomiadar-se d’una manera molt tendra. Mónica Cruz ha fet servir el mateix vídeo per dir-li adeu: “Bon viatge, company”.

Ara bé, el missatge que més ha colpit a tothom és el de Raquel del Rosario, la cantant d’El sueño de Morfeo. I per què? En donar la casualitat que el noi estava casat amb el seu germà. Això suposa que la mort d’Edu hagi fet un mal terrible a la família de Raquel, deixant escrit un missatge molt i molt tendre.

“El passat dia de Reis, el noi de la dreta va entrar com un huracà de bona energia a la nostra casa de Teror i va estrènyer una mica més el llaç que ens unia com a família. Va venir a recordar-nos que l’amor fa que les pors marxin, des d’aquell dia tot és millor. El noi de l’esquerra és el meu germà gran, Misael, el seu marit, que en les darreres setmanes m’ha ensenyat un munt de coses (més) mentre ens acompanyàvem a la distància. Estic desitjant abraçar-lo. Ara Edu és a un altre lloc, i encara que hom entén que aquest és un viatge curt i que no és el final, no puc evitar que el cor se’m trenqui una mica avui. Gràcies Edu, segueix brillant. Feliç vol, t’estimem”.

De ben segur que la seva veu i els balls acompanyaran sempre els seus companys.