Quan un nen es fa famós, difícilment s'augura com serà el tan temut moment en què s'esvairà aquesta pàtina d'innocència que el recobreix i el fa ser estrella. No hi ha nens eterns més enllà de la faula de Peter Pan. Per a desgràcia dels pares que en més d'una ocasió hagin desitjat parar el temps per evitar veure de prop com els seus petits es fan adults, no es pot lluitar contra el pas dels anys. També per a desgràcia dels fans de la celebritat infant en qüestió, que es veuen forçats a acceptar els canvis intrínsecs al procés de fer-se més gran.

En cap cas no queda aquest avenç imparable limitat al físic. La ment també canvia. Madurem amb les experiències i els entorns. Tant com per acabar formant la nostra pròpia percepció. La nostra mirada vers al món i, inexorablement, la nostra ideologia. Imaginin-se com és de dur veure que una d'aquestes menudas estrellas, que diria Bertín Osborne en el programa homònim, acaba als antípodes de l'opinió de gran part de la seva legió de seguidors. Això, senyores i senyors, vindria a ser el que li ha passat a una de les cantants més prometedores de l'inici dels 2000. La vam conèixer amb 9 anys i va popularitzar allò d'Antes muerta que sencilla. Ni més ni menys que l'ayamontina María Isabel.

maria isabel nens eurojúniors
María Isabel a Eurojúnior. / RTVE

Ara en té 28. Va provar sort publicant alguns discos més, va intentar representar a Espanya a Eurovisió 2016 i fins i tot va ser concursant de la vuitena temporada de Tu cara me suena. Tanmateix, res no va poder superar a l'èxit aclaparador dels seus primers —i joveníssims— anys treballant en la indústria. El 2021 va anunciar que es retirava de la música, i des d'aleshores està centrada en la seva vida familiar com a mare de Daliana, la filla que té en comú amb el seu noi Jesús Marchena. Malgrat això, no és obstacle perquè eventualment es deixi veure actuant en sales de festes si l'ocasió ho mereix. El passat 11 de novembre va trepitjar l'escenari d'una coneguda festa que no discrimina en identitats. El madrileny Cuenca Club, espai segur —que no exclusiu— per al col·lectiu LGTBI, a la sala La Riviera. Amb tot, el canvi entre la seva presència en aquest espai i el contingut que va decidir publicar unes hores després és, si més no, desconcertant.

I és que, per sorprenent que sembli per a molts, María Isabel creia convenient posicionar-se en la voràgine mediàtica que ha suposat l'acord entre el PSOE i Junts per aprovar la llei d'amnistia. Compartia, sense endinsar-se en res, una imatge de la manifestació espanyolista ultra que va tenir lloc a Sevilla. Amb emoticona de cor, això sí.

L'allau de reaccions era inevitable. Tal va ser la magnitud de l'assumpte que l'andalusa va optar per publicar un vídeo donant... explicacions? Jutgin vostès mateixos perquè no queda del tot clar. Això a més d'un text en el qual, menys escarida i més concreta, deixava clar que ella pretenia "expresar mi descontento con la situación política actual". "Nunca jamás apoyaría a un partido que atenta contra los derechos fundamentales de las personas".

Alguns usuaris de la plataforma X dubten del seu discurs i remeten als seus tuits del 2014, amb perlites de l'estil "si estuviera Franco, España estaría mejor". Fort.

Antes muerta que fascista, diu ella. L'argument es desmunta sol. No sabem què pensar.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!