Fa uns anys, un grup madrileny va posar potes enlaire el panorama musical. Dos cosins i un parell d'amics van sacsejar els escenaris, les ràdios i les llistes d'èxit amb la seva proposta agosarada, potent i plena de tornades que cantava la joventut de mig país: El canto del loco.
Amb Dani Martín al capdavant, ben flanquejat pel seu cosí David Otero, el grup va ser l'amo i senyor durant uns anys on omplien estadis i els convidaven a tots els programes. Però com acostuma a passar sovint, la banda es va separar i cadascú va començar un camí en solitari. Com Otero.
David Otero i Dani Martín, 'El canto del loco'
El cantant ja porta temps fent el seu camí, amb una proposta molt personal carregada de cançons on aboca tot el que a ell li preocupa i el fa sentir viu. Als seus 40 anys, el músic va passar per una etapa on es feia dir El Pescao, i després, ja amb el seu nom real, ha tret quatre discos. El passat 5 de març va treure Otero y yo, on repassa la seva trajectòria, al costat d'artistes com Ana Guerra, Cepeda i Taburete. El cantant ha concedit una entrevista pel diari El Mundo, on repassa la seva carrera i revela el per què d'un dels seus trets distintius més característics, més enllà de la seva música.
David Otero (@davidoteromusic)
Otero té un look molt reconeixible. Cara de nen, tot i que quedi amagada darrere de la seva barba, cabellera morena llarga i un característic serrell marca de la casa que fa temps que belluga. "¿No le dan ganas de eliminarlo?", li pregunten. Resposta: "Si buscas en mi Instagram, muchos años tras, me he rapado y despejado la frente.... Cosa que es una liberación brutal. Porque los flequillos molan, pero también pican. Pero sí es verdad que es algo con lo que yo me siento cómodo, que me permite esconderme".
David Otero (@davidoteromusic)
Amagar-se. Un verb que és la clau. Otero explica per què el porta des de 1997, quan ell tenia només 16 anys. I la raó, malauradament, té a veure amb l'assetjament que va patir: "allá por el año 97, yo pasaba todos los días delante de una esquina y había un grupo de gamberros, que me tenía martirizado: me escupían, me tiraban piedras. Un día me tiraron un bloque de hielo a la cabeza y me dejaron inconsciente. Era un bullying que nunca contaba".
David Otero (@davidoteromusic)
Aquell va ser el primer moment que va decidir deixar-se'l. Anys després, Otero és un gran defensor de la teràpia i la psicoanàlisi. I gràcies a ells va adonar-se que "analizándolo con terapia, me he dado cuenta que fue un mecanismo de defensa para no ver aquello que no me gustaba. Era como el avestruz que mete la cabeza debajo de la tierra". Afortunadament, Otero fa anys que no només no amaga el cap sota terra, sinó que l'ensenya orgullós i d'ell surten cançons excepcionals que fa arribar als seus seguidors.