De vegades, la vida et porta per uns camins que no t'esperes. En el món de la televisió, el cinema o el teatre, són molts els actors o actrius que han de canviar de vida, malauradament, perquè s'acaben les ofertes, perquè no hi ha prou papers per tots els excel·lents intèrprets que tenim en aquest país. De vegades, però, hi ha qui tria un canvi de rumb, un nou estil de vida, una altra passió, més enllà de pujar damunt dels escenaris o aparèixer davant d'una càmera. Ho va fer l'Ernesto Collado (Com si fos ahir), que se'n va anar a fer de perfumista a l'Empordà. I ara ho ha fet un actor de Granollers, que als 52 anys, ho ha deixat tot per dedicar-se al vi, a fer de sommelier. És el David Janer, conegut especialment pel seu paper a una sèrie molt recordada, Águila Roja. Durant 116 capítols va interpretar aquest justicier emmascarat del segle XVII, el mestre d'escola Gonzalo de Montalvo.
Janer va arribar a aquest paper després d'una sòlida carrera a la televisió, amb papers en sèries com Compañeros o Los hombres de Paco, però també moltes aparicions a TV3: Laberint d'ombres, El cor de la ciutat, Mar de fons, 16 dobles, Temps de silenci... Després d'Águila Roja, va arribar la seva participació en una altra sèrie amb molts capítols, Amar es para siempre. Però pel que es veu, el que no ha estat per sempre és veure'l fent d'actor, perquè hi va haver un dia que va decidir canviar de vida i dedicar-se a la seva gran passió, el vi. S'ha format estudiant la carrera per ser sommelier al CETT de la Universitat de Barcelona, el centre universitari d'Hostaleria, Turisme i Gastronomia de referència al país, i és el conductor d'Enológica, a Amazon Prime.
Als 52 anys, Janer està vivint un somni. Entusiasmat amb la seva passió, fins i tot quan viatja fent turisme té un ull posat en el que més li agrada. I ara acaba de viure un dels somnis que tenia des de feia temps. Com ell diu, "sueño cumplido". Què ha fet? Anar a Saint Michel de Montaigne, a la torre que honora el filòsof i humanista del segle XVI. Algú per a qui, com ell destaca emocionat al costat d'una escultura seva, "lo más importante era lograr la máxima coherencia, tanto interna como externa, y en esta difícil tarea sus principales aliados fueron los libros, el silencio, el autoanálisis y, sobre todo, su refugio, la torre que hoy en día aún se conserva y lleva su nombre (...). Aquí se retiró Montaigne a los 38 años y desde aquí empezó a conocerse...".
Un David Janer commogut com feia temps que no li passava, un tipus que es troba en calma amb ell mateix i que està encantat de la vida que "varios siglos después, mi alma, que pronto fue acariciada por el alma afín de sus 'ensayos', ha podido rendir tributo al filósofo de la Torre". Un somni fet realitat: "Sueño pendiente que por fin tomó forma. Poder estar ahí, solo, sin otros visitantes, ha sido algo que ha rozado lo mágico, lo místico, incluso lo numinoso. Ver su habitación, su gabinete, su capilla; leer en su cuarto, pasear por su biblioteca, mirar por la ventana desde donde él observaba y meditaba (...). Todo ello ha sido una experiencia memorable y perdurable. De nuevo, Montaigne, gracias por tanto". I recomana ferventment, fer una visita a la torre, "y alguna que otra hojeada a sus páginas. Quizá, con un poco de suerte, su dulce espíritu, entre estoico, epicúreo y escéptico, os acaricie y os deje huella... Y si no, al menos podréis probar sus vinos: profundos y sabrosos, como él".
Si podeu, i teniu a l'abast una ampolla d'aquest vi, brindeu per Montaigne. I pel David Janer.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!