A Dani Rovira, com a qualsevol persona amb dos dits de fronts, l'entusiasma el pòdcast La Ruina d'Ignasi Taltavull i Tomàs Fuentes. Per això l'actor andalús ja ha anat fins a quatre vegades a l'espai on els convidats i algunes persones de públic comparteixen públicament alguns moments de les seves vides on han protagonitzat ruïnes com una casa de pagès, moments de vergonya aliena, morts a l'armari que tots tenim, i els confessen davant de tothom. I, evidentment, en aquesta quarta visita a La Ruina ha vingut amb una altra anècdota hilarant, "fresquita, fresquita, ha pasado hace poco". I comença donant un titular: "Os voy a contar el día en que por culpa de una costilla mía, potencialmente podrían haber metido a tres amigos míos en un calabozo".
Any passat, "el peor año de mi vida, el curro no terminaba de ir guay, tuve una ruptura, murió mi padre, el carnet de conducir caducado...". Un any catastròfic, i d'aquest caldo de cultivo de ruïnes, va tenir dues operacions quirúrgiques. La prèvia d'una d'elles, fatal, ansiolítics, "me lié tres o cuatro esa noche"... i l'endemà, una entrevista pel El País. Després, primera operació, "te hemos quitado un trombo que tenías en una vena, un catéter, un par de días en la UCI". Quan li donen d'alta, se'n va a passejar un diumenge, i veu que la moto no està on ell l'havia aparcat. Segona operació, perquè la primera s'havia complicat. "Tenían que abrirme, quitarme un trozo de costilla, quitarme el trombo y meterme un muelle. Yo entré en pánico, 'Me cago en la puta'".
El matí abans d'operar-se, un col·lega li envia un vídeo: "'¡¡Hostia, Dani!!! ¡¡Tu moto está aquí!! ¡¡Hijoputa el que te la ha robao, encima se está paseando por el barrio!'... Y yo ya estaba con la mochilita, a punto de irme a que me operaran. Yo no puedo ir a comisaría ahora, porque me tienen que abrir en canal". I li va dir a l'amic que agafés la moto, amb unes claus que tenia el Dani a casa seva, "pillas la moto y la metes en tu garaje", fins que ell sortís de l'hospital. "Con esa incógnita me fui al hospital". I allà li van dir que necessitava signar un consentiment, però ell s'anava preparant, "la batita, enjuagarme la boca..." i allà no venia ningú amb cap paper. "Me meten a quirófano, mucho frío, una mantita, mucha gente, el anestesista, todos esperando a que firmara, con la vía puesta". Ve un amic seu i li diu que li anirà a buscar a casa seva...
Rovira tira enrere, al dia abans, quan una altra amiga li va dir si li preguntaria al cirurgià si quan acabés, li donaria la seva costella... "Doctor, ¿a mi, la costilla, me la podéis dar?", li va preguntar al cirurgià. Operen el Dani. I es desperta, adolorit, estabornit, fatal. I el representant, allà. I què li va dir? "Tengo tu costilla en mi congelador", després d'anar en cotxe per Madrid, amb un potet de mostres d'orina, i dins, la costella de Dani Rovira. "No pasó nada, pero si le paran, hubiera podido tener problemas con la justicia. Igual que los otros".
Dani Rovira, meravellós. Amb o sense costella.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!