Pel Toni Soler, hi ha tres ciutats que té permanentment al seu cor. Les tres ciutats de la seva vida. Tenim, per exemple, on va néixer, Figueres. Després, la seva estimada Badalona, la Badalona on va viure molts anys i on hi té arrels familiars, la Badalona de la Penya. I per últim, Barcelona, on viu, i on ha passat molts anys de vida adulta. I si concretem encara més, a Barcelona hi ha un racó que a ell li va robar el cor fa anys, i on ha estat vivint ni més ni menys que 25 anys, que es diu aviat: el Barri Gòtic. Un dels barris més reconeguts de la capital catalana, amb el Toni i la seva família vivint en un pis amb vistes espectaculars des del seu terrat, al costat de la Plaça de la Mercè. Aquí tenen la seva gossa Xica, contemplant meravellada les vistes en sortir a la terrassa. Un racó, un barri, ple d'història, a ell que l'apassiona tant. Un barri, però, que també té els seus peròs i al qual avui diu adeu. O més ben dit, a reveure.
Un Toni a qui li ha costat marxar d'un barri que ell adora. Mirin què va dir, per exemple, fa un temps: "La Plaça Reial pot semblar la porta del cel si hi poses una mica de ganes". Però al mateix temps, també ha assistit els darrers temps a una situació que no li agrada, per exemple, la de veure locals emblemàtics transformats en una altra cosa: "El Pitarra ja és un pub irlandès. Continua la lenta agonia de Ciutat Vella".
Ara, ha arribat l'hora de canviar d'aires. Com ell mateix ha comunicat, "Després de 25 anys marxem del Barri Gòtic amb moltes ganes d’obrir una nova etapa i amb molta recança pel que deixem enrere, pels records compartits, pels moments únics viscuts en família, amb amics i veïns. No ho oblidarem mai". Com dèiem, però, és un adeu agredolç, perquè també posa damunt la taula que "És cert que ens sentim una mica foragitats d’un barri que cada cop més s’ha entregat al monocultiu turístic. On costa ser barceloní i català i sentir-te a casa. Ens sap molt greu perquè el Gòtic està ple de veïns que estimen el barri i mereixen que la ciutat doni resposta al seu compromís". Malgrat tot, insisteix que "marxem perquè volem i sabem que això ens converteix en uns privilegiats". Un Toni Soler agraït amb "tots els veïns, botiguers, amics… una abraçada ben forta i fins sempre". Això sí, marxa, però "continuem estant a unes poques parades de metro i tenim mil excuses per tornar al nostre estimat Gòtic":
Toni Soler, un figuerenc, badaloní i barceloní més. I dels que ja no en queden, una rara avis, un barceloní dels que vivien al rovell de l'ou, al bell mig de la ciutat, al centre centre. Esperem que li vagi molt bé a la seva nova llar. I, com ell diu, sempre tindrà el Barri Gòtic a tocar.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!