El sots-director de RAC1, Jofre Llombart, sorprenia aquest diumenge amb un fil a les xarxes socials explicant el que li va passar de ben petit. El punt inicial a la seva revelació cridava molt l'atenció: "Avui, 12 de gener, és el meu segon aniversari. M’explico: jo vaig néixer el 13 de desembre del 1975, però el 12 de gener del 1976 vaig tornar a néixer".
@jofrellombart
A continuació, el periodista català exposa un estrany cas mèdic que va patir només acabat de néixer i que no fa pas tants anys era sinònim segur de mort del nadó. No digeria res del que menjava, no parava de vomitar, anava perdent pes de manera alarmant i "m'anava apagant". Uns metges li van dir als pares que era un empatx. Afortunadament, van anar a la consulta d'un altre metge que li va salvar la vida: el doctor Wennberg. Ell va saber què li passava: estenosi de pílor. El tubet que tenim de sortida de l’estómac el tenia tancat, de naixement. "És una cosa que només passa en un de cada 10.000 nadons primogènits. Davant de tal raresa estadística, abans que es detectés aquesta afecció, els nens es morien sense que es sabés perquè. Als anys 70 es va descobrir i des d’aleshores es resol de la mateixa manera, la que em va salvar la vida: una senzilla operació que dura 20 minuts".
El 28è dia de la meva vida el doctor Wennberg va dir als meus pares que anessin pitant cap a la Teknon, que allà m’operarien d’urgència, que si trobaven embús ensenyessin un mocador blanc i que durant el trajecte ell ordenaria preparar un quiròfan.
— Jofre Llombart (@jofrellombart) January 12, 2020
Vaig arribar gris a la taula d’operacions, amb un fil de vida per la deshidratació, però viu gràcies, en part, a què en néixer era un bacó de quatre quilos de pes que van fer de reserva.
— Jofre Llombart (@jofrellombart) January 12, 2020
20 minuts després, tot estava resolt. "Obrir, resoldre l’estenosi de pílor, cosir i a viure". Al cap d’unes hores va començar a digerir bé i en un mes va recuperar el color, el pes "i la vida". Per això celebra com si fos el seu aniversari cada 12 de gener. Un fil sincer i emotiu que va llegir, entre molts altres, l'actor Carlos Cuevas. L'intèrpret de Merlí creia que estava sol... fins que va llegir Llombart.
TV3
Perquè Cuevas va confessar que ell també va passar per aquest complicat tràngol i que fins ahir desconeixia que el que li va passar a ell li hagués passat a algú altre:
No havia trobat mai ningú amb el mateix cas que jo (i imagino que també amb la mateixa cicatriu). 27 de desembre del 95 i 28 de febrer del 96. Salut i per molts anys, @jofrellombart! https://t.co/6lXGRHKdlb
— Carlos Cuevas (@CarlosCuevas44) 12 de enero de 2020
Celebrem que els metges que els van atendre a tots dos fessin el diagnòstic encertat i actuessin amb rapidesa. Perquè aquell 12 de gener de 1976 i 28 de febrer de 1996 van salvar les vides, no només d'un periodista i un actor excel·lents, sinó també de dues grandíssimes persones.