El català Bruno Bergonzini és un intèrpret d'un talent immens que va fer-se molt conegut fa uns anys, quan va començar a aparèixer en sèries mítiques com Poble Nou, Laberint d'ombres, Mirall trencat, Temps de silenci, Ventdelplà o Al salir de classe, o en pel·lícules com El mar.
Bruno Bergonzini a 'Laberint d'ombres' / TV3
Bruno Bergonzini a 'Mirall trencat' / TV3
L'actor ara té 42 anys... i en fa 17 que li van diagnosticar esclerosi múltiple després d'un accident: es va donar un cop al cap i quan es va aixecar no sentia el costat dret del cos. Llavors tenia només 25 anys. Amb els anys, la malaltia ha anat afectant el seu cos i la seva mobilitat. Tot i les dificultats físiques, Bergonzini ha demostrat una enteresa colpidora, i fa cinc anys va intervenir a La Riera durant uns capítols. I ara, ha tornat a trepitjar un escenari, el del Teatre Nacional, a l'obra Heroïnes o res, dirigit pel seu amic, el també actor i director Iván Morales.
Bruno Bergonzini a 'Heroïnes o res' / @brunobergonzini
Bruno Bergonzini a 'Heroïnes o res' / betevé
Bergonzini emociona els espectadors que el van a veure al teatre i als lectors que han llegit la confessió sincera, crua i realista que ha donat al diari Ara. En una entrevista, l'actor assumeix que està esperant que "trobin ja la puta solució. Estic segur que la trobaran però no sé quant trigaran, espero que no gaire, perquè cada vegada estic pitjor". Diu que cada vegada li costa més fer el que el fa feliç i l'omple, actuar. I paral·lelament a aquestes dificultats per fer la seva feina hi ha les dificultats que li arribin projectes, ara, gairebé mai: "Jo no sé què serà la meva vida. Cada vegada tinc problemes més seriosos per treballar en un escenari. És difícil per a un director confiar en un actor que a vegades cau, que no té equilibri. Per a un actor això és la seva defunció professional".
Bruno Bergonzini / @brunobergonzini
El seu estat actual l'ha portat a reflexionar i preguntar-se a sí mateix si vol seguir o no "en aquesta lluita. Sé que el meu cos no és el cos d'un actor. Això em condiciona molt. El que no vull és ser un infeliç la resta de la meva vida. Si no hi ha més sortida en la meva professió amb les meves circumstàncies actuals, no vull ser actor així. Hi ha una part de mi que s'està acomiadant, veient el pati". Un plantejament dur, el de deixar de ser actor, que inevitablement s'ha fet en més d'una ocasió: "Tenint esclerosi, no puc estar picant a una porta quan sé que no l'obriran. No hi renuncio perquè soc feliç fent teatre, però tampoc m'hi entossudiré en excés si veig que no hi ha manera. La vida és més ampla que la vida d'un actor. Com tothom, jo vull ser feliç".
Bruno Bergonzini / betevé
Unes paraules commovedores. Esperem de tot cor que Bruno Bergonzini trobi l'anhelada felicitat tot i la cruel malaltia que pateix. Que la trobi on sigui, i si pot ser, damunt un escenari o davant de les càmeres. S'ho mereix. I vostès, facin-se un favor i vagin a veure'l quan puguin a Heroïnes o res. No se'n penediran.