Una de les seccions més recomanables de la ràdio que es fa al nostre país, no ens cansarem de repetir-ho, és la magnífica 'L'eclipsi' al no menys magnífic El Suplement que cada cap de setmana dirigeix i presenta el gran Roger Escapa a Catalunya Ràdio. Una conversa que té lloc cada migdia de diumenge, però on es parla de nits, de les nits dels convidats. "Perquè torni a sortir el sol, abans s'haurà de fer de nit", que canten els Mishima. Converses delicioses sobre les nits, sobre els hàbits de dormir, sobre nits inoblidables, sobre records del passat. I aquest diumenge, la protagonista ha estat la meravellosa Àngels Gonyalons, que, per cert, ha reconeix que no dorm massa bé, mai ho ha fet, que no li agrada especialment, però sap que és necessari dormir, i que força nits té insomni.
La inoblidable, i per sempre més, 'Blanca' de Mar i Cel, però també, actriu descomunal a moltes altres obres teatrals o sèries de televisió: Torna-la a tocar, Sam, La botiga dels horrors, Estan tocant la nostra cançó, Memory, Melodías de Broadway, Germans de sang, Chicago, Sister Act, El llibertí, L'alegria que passa, The party o Dones de ràdio damunt dels escenaris, i a la petita pantalla, Betes i films, Condenadas a entenderse, El comisario o El cor de la ciutat. Capítol a part mereixen dos projectes, un en teatre i un altre en televisió, on va coincidir i va tenir com a partenaire un ídol de masses, una icona del nostre país, el recordat Carles Sabater, que ens va deixar massa d'hora. El cantant de Sau i també actor, va treballar al costat de l'Àngels a l'obra Tots dos d'Stephen Sondheim, dirigits pel Ricard Reguant (qui va ser parella de Gonyalons durant 20 anys), i també a la sèrie I ara què, Xènia?.
Parlen el Roger i l'Àngels de la seva feina i de l'amor, de l'amor per la seva filla, incondicional, i de l'amor de parella, on no ha estat tan afortunada. "Has dit que els homes no t'han estimat gaire...", i ella, rotunda: "No. I en soc més conscient de gran. Si més no, no com jo crec que s'ha d'estimar, com jo aspirava. Jo he estimat molt els homes, més del que m'han estimat a mi, absolutament. I tinc proves fefaents d'això. També hi ha persones més cuidadores i persones que es deixen cuidar. Els germans grans ja tendim a aquesta cosa maternal de tenir molta cura dels que ens envolten", admet. "I això fa que la gent pensi que amb aquesta manera arrolladora, no ho necessites (que et cuidin) i ho necessites, punyeta, clar que ho necessites", reconeix. "Aquest amor, o aquesta persona que t'ha d'estimar, potser encara ha d'arribar?", li deixa caure Escapa. I ella no está por la labor: "Bé... no ho espero ni ho necessito, eh? No... No, no, no".
Moment en el qual apareix el nom del Carles Sabater: "Hi va haver un moment en el qual vas treballar i coincidir amb un seductor, el seductor per excel·lència de Catalunya, que va ser el Carles Sabater... et va seduir ell, també?", vol saber el Roger. I la resposta de l'Àngels és absolutament perfecta. Per sensibilitat, per empatia, per respecte a algú que la seva mort va ser traumàtica per a molts catalans i per reivindicació d'un reconeixement cap a la seva figura, que darrerament, veu que no ho està sent tant com hauria. Diu Gonyalons, posant-se seriosa: "Era seductor, jo també seduïa dalt de l'escenari... Però t'he de dir que ha arribat un moment que jo tinc la sensació que s'ha pintat al Carles, en general, com una mena de sàtir... I era molt bon tio. Tenia vint-i-tants anys... ja està. Tenia vint-i-tants. Tothom quan té vint-i-tants anys explora, busca... era una persona insegura, l'escenari li donava una certa seguretat, com em passava a mi. Agradava (el Carles) molt a les noies i als nois. Li agradava seduir, a tots ens ha agradat, perquè això ens ha fet sentir segurs en una època, en una adolescència tardana. Jo tinc un record del Carles de molt bon tio, molt sentit de l'humor, amb defectes, errors, com tothom, però també arriba un moment que, al menys jo... deixem-lo descansar. S'està tergiversant la imatge d'un bon tio que buscava el seu lloc. I ja està. és que s'està parlant del Carles... i el Carles es va quedar en una edat molt tendra. Era un mite amb vint-i-tants".
Li pregunta el Roger si "tu te'n vas enamorar del Carles?". I ella no ho dubta ni un segon: "Clar"... "Va ser recíproc, correspost?", diu ell. I l'Àngels riu i diu: "Jo crec que vam flipar molt l'un amb l'altre. Ja està. Deixem-ho aquí". Pots escoltar la meravellosa conversa aquí:
Una conversa imprescindible. Àngels Gonyalons, meravellosa.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!