(Mal) acostumats a que en molts programes, quan tenen un famós al davant, els hi facin sempre el mateix tipus d'entrevista, plana, de manual, preveient les preguntes i les respostes, s'agraeix el que proposa cada setmana Elisenda Carod a l'Està passant. Petites entrevistes de curta durada, originals i posant a prova al VIP en qüestió fent que es mulli o digui coses diferents a les quals estem acostumats. I aquesta setmana ha passat per l'abeurador en Gerard Quintana.

gerard quintana pose ACN

Gerard Quintana / ACN

El mític cantant català, autor de la mítica "Bona nit, malparits!!!", líder de Sopa de Cabra i ara, flamant escriptor premiat amb el Ramon Llull de literatura, s'ha sotmès al qüestionari de la col·laboradora de Toni Soler i ha regalat als espectadors algun moment impagable. Per exemple, recordant el que molta gent no sabia, que algunes cançons infantils com En Joan Petit quan balla són veritables històries macabres de terror:

Brillant també ha estat quan Carod li anava mencionant diferents artistes de renom i ell els hi atribuïa una frase, abans d'arrencar a ballar i cantar un reggaetton sui generis:

La millor revelació, però, ha estat quan ha parlat de com el confonen sovint amb d'altres col·legues de professió. Sembla increïble, però de vegades, li han atribuït, per allò de posar en el mateix sac a tot el rock català, ser l'autor del Boig per tu o el Bon dia, i mira que s'assembla poc, tant físicament com musicalment, al Carles Sabater de Sau o al Lluís Gavaldà d'Els Pets. Però la cirereta del pastís arriba quan confessa que alguna vegada "he arribat a signar autògrafs com a Rosendo, t'ho juro. 'Te veo pasar cada semana por esta esquina desde hace tres años y hoy me he dicho: 'Rosendo, voy a pedirte un autógrafo'. I firmava com a Rosendo...".

Certament, entenem al confós fan, la veritat és que el músic català i el madrileny són com dues gotes d'aigua...

gerard quintana rosendo

Gerard Quintana i Rosendo Mercado

No ens estranyaria gens que algun dia, damunt l'escenari, en lloc de cantar allò de Camins, que ara s'esvaeixen, el sentim entonar No pienses que estoy muy triste si no me ves sonreir, es simplemente despiste… Maneras de vivir.