Que el temps passa molt de pressa és un fet que es demostra, per exemple, sabent que Álex Ubago ja té 44 anys, que es diu aviat. El cantautor basc, nascut a Vitòria, ho va petar de mala manera fa més de vint anys, el 2001 i el 2002, amb només vint anyets, quan va veure la llum el seu primer disc ¿Qué pides tú?. En ell hi havia cançons que sonaven a tot hora, com per exemple, aquell mano a mano amb la cantant de 'La oreja de Van Gogh', Amaia Montero, basca com ell, quan feien allò de "Me muero por concocerte, saber qué es lo que piensas. Abrir todas tus puertas. Y vencer esas tormentas que nos quieran abatir. Centrar en tus ojos mi mirada, cantar contigo al alba, besarnos hasta desgastarnos nuestros labios y ver en tu rostro cada día crecer esa semilla. Crear, soñar, dejar todo surgir, aparcando el miedo a sufrir". Es deia Sin miedo a nada, o Me muero por conocerte, com la coneixia tothom:
La dona, però, amb qui ha fet totes les coses que deia en aquest hit, la dona de la seva vida, a qui fa temps que coneix i amb qui ha format una família, és la Maria Alcorta, mare dels seus dos fills, i a qui felicitava d'aquesta manera tan commovedora quan van celebrar un aniversari de casats, ara que farà gairebé 15 anys que es van dir el "Sí, quiero": “Por estar ahí siempre, en las buenas y en las no tan buenas. Por darme a las dos personitas que más quiero (además de a ti). Me siento la persona más afortunada del mundo por poder compartir mi vida contigo. Te quiero”.
Ubago és un tipus que els confesso que sempre m'ha caigut bé. I més després de sentir-lo a l'excel·lent i imprescindible 'La ruina', el podcast d'Ignasi Taltavull i Tomàs Fuentes on els diferents convidats expliquen situacions ruïnoses de les seves vides, experiències passades d'aquelles de vergüenza ajena, de tierra trágame, aquells morts a l'armari que tots tenim. Una manera hilarant d'assumir i entonar el mea culpa on diferents VIPS s'apunten a jugar sense vergonya i sent tremendament sincers. Per allà han passat i passaran molts cantants i actors, i fa unes setmanes va ser el cantant basc qui s'hi va presentar.
I quina ruïna ha confessat? Una que va passar temps enrere, i que tenia a veure amb la seva dona, aleshores nòvia, i uns guàrdies civils: "No puedo decir a qué lugar, pero me fui de vacaciones con mi mujer a una isla". Van llogar un cotxe, estaven a un hotelet molt bonic i van anar a sopar a una zona de restaurants. En acabat, van dir la frase: "¿Qué? ¿Vamos a tomar algo, no? Fuimos a tomar una copa y un chupito, mi mujer es muy de chupitos", revela l'Álex. La intenció era prendre un chupito de licor Peché, molt de moda fa uns anys, que era de préssec i no massa fort. Al local on van anar no en tenien, però sí un altre que aleshores, molts anys enrere, no era tan conegut com ara, la gent no sabia les conseqüències de prendre'n molts, com sí se sap ara... "Le dijimos al camarero: 'Recomiéndanos algo'. Y él nos dice: '¿Habéis probado el Jägermeister'?"... I se'n van prendre. Vaja si se'n van prendre, però no només un o dos o tres, sinó que van anar caient...
"Uno, otro, otro, otro... se nos fue de las manos, acabamos pedísimo". No podien tornar a l'hotel en cotxe, però no hi havia cap taxi, una zona aïllada de l'illa... Total, van agafar el cotxe, "sé que está mal". El van agafar i van anar fent esses... Fins que els atura una patrulla de la Guàrdia Civil... El van fer sortir del cotxe i bufar, "y lo que dí fue algo muy bestia. En el tema alcoholemia hay un límite que ya es delito penal". En un moment el van reconèixer i li van dir que hauria de quedar-se a l'illa i testificar en els dies següents en un judici, però es van apiadar i li van dir que begués molta aigua i anés fent controls fins que l'índex baixés. "Litros de agua, agua, agua, hasta que dos horas después y tres o cuatro sopladas después, bajó del límite. Hicimos el acta, multa y preguntan dónde estábamos alojados". Havien de deixar el cotxe i seguien sense trobar taxi... Els guàrdies civils es van oferir a dur-los.
"En todo este rato no hemos comentado qué había sido de mi mujer"... Certament, la dona del cantant, "en el asiento del copiloto, así...". I com era así? Desmaiada, amb el cap cap avall, dormint la mona...
"No se había enterado de nada. Le expliqué que nos llevaban al hotel, la Guardia Civil, la saco del coche, vamos al coche patrulla, la meto en el asiento de atrás, me siento a su lado, delante los guardias civiles, arrancan, y me mira mi mujer y me dice: '...voy a potar'... y lo demás es todo historia"... Pots veure tota la ruïna fins al minut 18':
Segur que els dos guàrdies civils, cada vegada que senten el "Me muero por conoceeeerte...", se'n recorden del dia que van conèixer Álex Ubago i la seva dona... Álex i Maria, meravellosos.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!