L'ansietat i la depressió s'han convertit en les malalties silencioses de la nostra època. Afecten milions de persones i, el més preocupant, és que els tractaments tradicionals sembla que no donen la resposta definitiva que la societat reclama. En el pòdcast Psicología cruda, el psicòleg Ventura va llançar un advertiment que no ha passat desapercebut: “Intentar controlar l'ansietat és el pitjor que podem fer”. Una frase que desmunta anys de consells populars i que posa sota la lupa la manera com s'afronten els trastorns emocionals.
L'especialista no dubta a afirmar que el gran error rau en l'intent d'hipercontrolar pensaments i emocions, un gest que, lluny de portar calma, funciona com un catalitzador que exacerba els símptomes. Segons explica, els qui pateixen ansietat solen obsessionar-se amb controlar com els veuen els altres, les seves pròpies reaccions físiques o fins i tot la seguretat dels seus éssers estimats. Aquesta lluita interna, lluny de ser una solució, esdevé el motor mateix de l'ansietat.
Errors freqüents en tractar l'ansietat i la depressió que empitjoren el problema
Ventura adverteix que un dels errors més grans en la pràctica clínica és tractar l'ansietat i la depressió com si fossin processos idèntics, aplicant fórmules generals que no tenen en compte la història personal de cada pacient. “És com apagar un incendi amb gasolina”, assegura amb contundència.
A Psicologia crua també explica que la medicació pot alleujar els símptomes, però moltes vegades no ataca el problema d'arrel. Això provoca que, després d'una aparent millora, els pacients pateixin recaigudes que els submergeixen en un cicle interminable. El psicòleg insisteix que la clau no està en controlar l'ansietat, sinó a comprendre el missatge que transmet i aprendre a conviure-hi sense fugir de les seves sensacions.
Exposició a l'ansietat: entre la solució i el perill d'un mal enfocament
Un altre dels punts candents que Ventura aborda és la tècnica d'exposició. Reconeix que funciona, però llança una alerta que posa en escac molts professionals: si s'aplica malament, pot ser devastadora. Obligar un pacient a enfrontar-se a les seves pors sense tenir en compte la seva història de vida pot ser tan perjudicial com el problema original. El psicòleg denuncia que alguns terapeutes fins i tot arriben a culpar el pacient per no avançar prou, reforçant patrons d'autocrítica que ja eren presents i que, paradoxalment, són els que alimenten l'ansietat. Així, la teràpia, en lloc de guarir, es transforma en una experiència invalidant i dolorosa. Ventura recalca que l'acompanyament ha de ser humà, respectuós i gradual, mai un camp de batalla en què el pacient se senti jutjat o forçat.
La conclusió del psicòleg és clara: el que realment calma l'ansietat és la sensació de seguretat. Espais on la persona se senti protegida, compresa i lliure de judicis. On el vincle amb el terapeuta generi confiança i es respectin els temps individuals.
La seva intervenció a Psicología cruda no només desmunta vells mites sobre l'ansietat, sinó que obre un debat sobre la necessitat de transformar la psicoteràpia en un procés més humà i menys mecanitzat. Per a Ventura, la salut mental no pot tractar-se com una recepta estàndard: cal escoltar la persona, la seva història i el seu dolor, més enllà del simple símptoma.