En un món on la pressa i la immediatesa governen la vida de les famílies, Samantha Álvarez, directora d'una reconeguda escola Montessori a Sant Cugat del Vallès, s'ha atrevit a llançar una afirmació que ha generat titulars i debat: “Per al desenvolupament de l'infant, el més important és el vincle”. La declaració va tenir lloc en l'episodi “La maternitat perfecta no existeix: parlem de criança real”, conduït per Elena Crespo Lorenzo, advocada de família.
La conversa va destapar una realitat incòmoda: moltes mares confessen que se senten atrapades en l'exigència de “criar com si no treballessin i treballar com si no criessin”. Una paradoxa que, segons Álvarez, acaba afectant allò que realment importa en la infància: la seguretat emocional. La directora assegura que els nens no necessiten perfecció, sinó una base sòlida d'afecte i confiança que els permeti explorar el món sense por.
Montessori i seguretat emocional: el secret darrere de l'aprenentatge lliure
L'experta va deixar clar que la pedagogia Montessori no es redueix a torres roses ni materials cridaners, com moltes famílies creuen. Darrere hi ha tota una filosofia que col·loca l'infant al centre, fomentant la seva independència i la seva capacitat de decisió. Per a Samantha Álvarez, el veritable èxit rau a crear un ambient preparat, on cada detall –des dels materials manipulatius fins a l'actitud de l'adult– afavoreixi l'autonomia.
I és que, segons va explicar al pòdcast, un error freqüent dels pares és afanyar-se a resoldre problemes quotidians: lligar els cordons, cordar un botó o acabar una tasca. Però la pedagoga adverteix que “qualsevol ajuda innecessària és un obstacle per al desenvolupament”. L’aprenentatge real es dona quan l’infant travessa el cicle natural de frustració, assaig, error i assoliment. Només així sorgeix la confiança en si mateix.
L'auge de la criança conscient: més enllà de la culpa i la perfecció
La conversa a “La maternitat perfecta no existeix” també va obrir la caixa de Pandora sobre un tema sensible: el divorci i el seu impacte en els fills. Segons Álvarez, els petits no només han de fer front a dues llars diferents, sinó a un món emocional que es parteix en dos. Allà, una vegada més, el vincle emocional esdevé la brúixola que els permet adaptar-se i sentir-se segurs.
Davant dels discursos que idealitzen la “mare perfecta”, la directora Montessori llança un missatge disruptiu: la perfecció no existeix, però l’amor sí que pot transformar-ho tot. La seva pròpia experiència personal, en iniciar el seu projecte educatiu després del naixement del seu primer fill, la va portar a qüestionar-se quin tipus de societat estava construint per a ell. Aquesta reflexió la va conduir a descobrir Maria Montessori i la seva cèlebre frase: “El nen és el pare de l’home”. Avui, Álvarez sosté que la missió dels pares no és omplir de continguts la ment dels seus fills, sinó acompanyar els seus processos amb paciència, respecte i límits clars. La criança conscient, segons ella, no es basa en receptes màgiques, sinó a mirar el nen com un ésser complet, amb un ritme i una essència propis.
Mentre molts busquen manuals per ser els pares perfectes, Samantha Álvarez adverteix que la clau no és controlar, sinó acompanyar. Així, les famílies que decideixin apostar per aquesta pedagogia no només s'emporten un model educatiu diferent, sinó un recordatori poderós: la seguretat emocional és l'arrel de tot aprenentatge. I, com bé resumeix l'experta, quan un nen se sent segur, s'atreveix a explorar, a equivocar-se i a créixer sense por.