Qui no ha obert la nevera i ha trobat aquell arròs escalfat que, a simple vista, sembla inofensiu? El que molts ignoren és que darrere d'aquest aspecte normal i la seva aroma encara apetitosa s'amaga un enemic microscòpic capaç de provocar vòmits intensos, diarrees agudes i fins i tot quadres de deshidratació que poden ser fatals, sobretot en persones grans. El metge de família Dr. Alberto Sanagustín ha fet saltar les alarmes, advertint que el perill és molt més a prop del que pensem: al plat del dia a dia.
Segons investigacions recents, el 2024 més de deu persones van perdre la vida a Espanya per un descuit aparentment insignificant: consumir aliments mal conservats a casa. No van ser intoxicacions de restaurants ni productes en mal estat del supermercat; l'enemic era dins del mateix frigorífic. El cas més recurrent, segons l'especialista, té nom i cognom: l'arròs de diversos dies.
El bacteri silenciós que converteix l'arròs en verí domèstic
El problema es diu Bacillus cereus, un bacteri amb espores que adoren l'arròs, la pasta i altres cereals. Les seves espores resisteixen la cocció i, en refredar-se, poden reactivar-se i multiplicar-se sense alterar l'olor ni el sabor del menjar. El més preocupant és que, un cop el bacteri comença a alliberar toxines, aquestes es tornen extremadament resistents i no s'eliminen amb la refrigeració ni amb l'escalfament al microones.
I aquest és l'error més comú: pensar que escalfar bé el plat el fa segur. Res més lluny de la realitat. Les toxines generades ja hi són, com una bomba de rellotgeria invisible que pot explotar a l'organisme poques hores després d'ingerir-se. Entre 1 i 6 hores després de menjar aquest arròs reescalfat, els símptomes apareixen: vòmits sobtats, nàusees i un malestar que pot acabar a urgències.
Arròs reescalfat: l'assassí perfecte en persones majors de 60 anys
El risc es multiplica en persones majors de 60 anys, ja que els vòmits i la diarrea provoquen una deshidratació més severa, que en molts casos requereix hospitalització. Segons el Dr. Sanagustín, les guies oficials marquen entre 3 i 4 dies com a límit segur per consumir sobres, però a la pràctica recomana no superar les 48 hores, especialment en persones grans.
Imagina't la nevera com una estació de pas i no com un magatzem permanent: les sobres no estan de vacances, només de visita. Passats dos dies, l'arròs hauria d'anar directe a les escombraries o al congelador. En aquest sentit, l'especialista resumeix el protocol en una pauta clara i contundent: refredar l'arròs amb rapidesa guardant-lo a la nevera dins de les dues hores posteriors a la cocció, evitar deixar l'olla a la cuina per a “després” i, si és possible, consumir les sobres en un termini de 48 hores, com si fossin llet fresca. Si es vol fer batch cooking, convé dividir l'arròs en porcions petites i congelar-les immediatament per aturar el creixement bacterià.
Així que, la propera vegada que trobis un tàper oblidat a la nevera amb aquell arròs de fa tres dies que encara “fa bona olor”, recorda l’advertència del Dr. Sanagustín: el perill no es veu ni es fa olor, però et pot matar. I encara que soni alarmista, la prevenció és tan simple com seguir tres passos. Al final, entre llençar unes sobres o arriscar la salut, l’elecció sembla òbvia.