Potser s'han adonat del detall de l'encapçalament d'aquest humil article d'entreteniment... i de denúncia. Pertany a l'epígraf de 'Polítics', però és clar: el protagonista és Toni Cantó. I dir-li polític al valencià és ofensiu per a la seva professió. Podríem haver creat una nova categoria que es digués 'Chiringuitos', 'Mamandurrias', o senzillament 'Barruts'. Però vaja, que ens ha pogut la correcció, el formalisme. Tot això que li manca a en Toni, a banda de coneixements sobre la llengua castellana, únic subjecte que omple de contingut la seva ocupació de 75.000 euros a l'any a la Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso: director de l'Oficina del Español. Amb Cantó mai se sap si el que fa, diu, escriu o pensa va de debò o és la broma d'un bufó. És massa fort per ser veritat. 

A què dedica el seu temps l'ex d'UPD, Ciudadanos, actual pepero i futur fitxatge de VOX (no trigarà gaire) en aquesta oficina tan particular? Doncs és ben senzill: a mirar i fer tuits. Tota la jornada laboral, és a dir, 2 o 3 horetes de tant en tant. Total, l'activitat de la "institució" és inexistent i irrisòria, com el seu capo. El que no farà és tocar un llibre de gramàtica, ortografia o sintaxi castellana. Ni tan sols un petit diccionari de butxaca. Li deu fer al·lèrgia. O pitjor: potser la lectura d'aquests exemplars li fa pujar els colors i multiplica la seva síndrome de l'impostor. No en té ni idea. Des del primer dia no ha deixat de piular absurditats plenes d'errades ortogràfiques. I així segueix.

EuropaPress toni canto boxeando / EUROPA PRESS
Toni Cantó protegint l'espanyol... quan en realitat és l'espanyol el que s'ha de protegir de Toni Cantó / EuropaPress

La darrera mostra és de traca, mocador i vuelta al ruedo. No demanarem que li tallin les orelles i una altra extremitat perquè som enemics aferrissats del maltractament animal. Ningú s'ho mereix. Tampoc el cavall que el diari 'El Mundo' va escollir com a companyia de Cantó per il·lustrar una entrevista sobre el seu llibre de memòries, un recull de mentides i propaganda fatxa patètic. La cara de l'animal és entendridora, crida socors amb els ulls. També pot ser interpretada com d'estupefacció absoluta, la mateixa que se't queda quan llegeixes la resposta adreçada a Gabriel Rufián pel tema del bust de Felip VI, l'esperpèntica estàtua de 110.000 € que llueix a la seu de l'executiu regional. Mirin el tuit i després, com si això fos una aula, fem un comentari de text. Spoiler: en Toni va a setembre. Suspens.

Toni Cantó caballo EL Mundo @tonicanto
El pobre cavall suportant Toni Cantó a 'El Mundo' / @tonicanto
Tuit Toni Cantó Casa Real Twitter
Toni Cantó responent Rufián pel bust de Felip VI / Twitter

El text del valencià serveix per escopir a l'independentisme, al republicanisme i a TV3, els seus grans terrors nocturns. Faltava el català per fer pleno al quince. Però vaja, que llegint-lo et planteges dues coses: o l'autor no va aprovar mai l'assignatura de llengua castellana a l'EGB, o és un àcrata disfressat de constitucionalista. És a dir, seguidor d'una doctrina que propugna la supressió de tota autoritat. En aquest cas, la Prefectura de l'Estat. Si, la Casa Reial. Felip VI, i tal. Res de majúscules que no són tan importants, malgrat passar-se el dia raspallant-los l'espatlla. Escriu "casa real" i es queda tan content. Va, li farem un favor i li recordarem que "los nombres de las instituciones oficiales se escriben con inicial mayúscula". Fins i tot la seva 'Oficina del Español', malgrat la seva menudesa i insignificança. Quin cas, el de Cantó.

Toni Cantó director de la Oficina del Español Europa Press
Toni Cantó, director de l'Oficina del Español / Europa Press

Ja que en Toni en realitat és actor, li recordarem la frase d'un col·lega amb molt més d'èxit que ell i que li va com un guant: és la del personatge d'Antonio Recio a 'La que se avecina', de l'estimat Jordi Sánchez: "En el sótano de tu fracaso siempre hay una planta más"