La intensitat de la campanya electoral passa factura a la classe política. En especial si parlem dels partits de dretes, que lluiten incansables per ocupar la primera plana dels mitjans de comunicació. I és clar, entre tanta promesa, entre tants atacs i entre tantes confessions, sovint ens trobem amb declaracions que desafinen. I diem desafinen perquè la darrera ocurrència d'un líder del PP, l'extremeny José Antonio Monago, tracta sobre els seus gustos musicals. Ho ha dit en un acte electoral a Mérida davant Pablo Casado: "A mí me gusta Camela". Però no, Monago no només ens confessava el seu amor pels reis de la tecnorumba, sinó que estava fent una metàfora electoral que encara estem assimilant.

monago mitin camela elpais

Twitter @elpais

Monago adora els autors de Cuando zarpa el amor "porque en los pueblos llenan de gente. De gente sencilla, de gente humilde. Porque no tienen patronos de multinacionales. ¡Me gusta Camela! ¡Que empezaron a vender las cintas en las gasolineras y en los mercadillos y son el segundo grupo que más ha vendido!" Si això no és populisme, que ens ho expliquin millor. La seva estratègia passa per utilitzar tot allò que "llene las plazas de los pueblos", com Camela. Tot i que Monago ha comès una errada en considerar-los com "el segundo grupo que más ha vendido". Els internautes, a banda de patir d'un atac de riure, han recordat a l'extremeny que les dades dibuixen una altra realitat.

No és la primera vegada que Monago fa servir la música com a arma per aconseguir vots, com quan va gravar un videoclip a ritme de rap durant les eleccions de 2015, o quan donava la medalla d'or de la comunitat al cantant d'Extremoduro, Robe Iniesta. Però tot això ha quedat enrere perquè: "A mí me gusta Camela. Aquí la moda es decir que me gusta lo indie. O la fusión. O el tecno. A mí, Camela". Ja sabeu, el PP vota Camela. Però a qui votarà Camela?