Sí, sí, ja ho sé... És molt estrany que un virus parli i que el que diu aparegui escrit i publicat en un mitjà, però tothom ja sap com som els virus, oi?

Suposo que se’n recorda de mi. Jo era allò que havia de provocar el caos, la catàstrofe, l’hecatombe i el pànic als JJOO de Rio. Diversos esportistes van dir que no vindrien a competir per por a mi. Cada dia sortien notícies sobre la meva persona. Jo era el gran tema i apareixien casos arreu. Pocs, però semblava que en fossin milions. Fins que van començar els Jocs.

Va ser començar la competició i un servidor va desaparèixer. Com si una immensa vacuna hagués caigut del cel i hagués immunitzat la humanitat que hores abans agonitzava. Adéu. Com havia passat abans amb l’Ebola, la grip A o l’enterovirus EV-D68 que aquesta primavera va afectar diversos nens catalans menors de 6 anys. Del tot al no-res. Sense terme mitjà. De la fi del món a la fi del tema. Del “morirem tots” al “però no hi havia un virus que ens havia de matar a tots?”.

Ei, però ara no ens equivoquem, eh. No estic dient que jo sigui una broma. Ni jo ni la resta de virus coneguts i de virus que vindran. El que dic és que observo que la realitat ha demostrat un cop més on arriba l’alarmisme i la desinformació. No pot ser que en dues setmanes jo sigui la causa de possibles boicots d’esportistes a desaparèixer com a problema. O no ho era tant o ara estem actuant amb frivolitat. O llavors era totalment infundada la por d’en Pau Gasol o ara en Pau Gasol està exposat a un terrible perill del qual ningú en parla. En què quedem?

I el pitjor de tot és que aquest tractament catastròfic que es desfà com un bolado frivolitza un problema que és molt greu. Perquè, efectivament, els virus som un gran problema. En un món globalitzat viatgem amb una gran facilitat i sabem mutar molt ràpid per evitar les vacunes. I un dia serà veritat.

Un dia apareixerà un gran virus de veritat i la gent no s’ho creurà. Han exagerat tant amb mi i amb altres companys ja citats i han amenaçat tant la gent amb pandèmies globals que han acabat en una fireta de festa major de poble que quan vingui la bona, serà tard.

Cal recordar ara que l’any 2010, només a Espanya, van destruir-se 6 milions de dosis de vacunes contra la grip A? Cal recordar que fruit de la pressió mediàtica es va decidir comprar 37 milions de dosis, que al final van quedar en 13, de les quals només se’n van administrar 3 i que el cost de les eliminades va ser de 40 milions d’euros? Cal? No, oi?

Doncs res, espero que algun dia aconseguirem acabar amb vostès, perquè aquest és el nostre objectiu final. I espero que sigui amb el repicó de veure que no van saber administrar la prudència necessària...