Aquest divendres 13 de juny, la infanta Cristina va celebrar el seu 60 aniversari al Palau de la Zarzuela, en una festa que no va anar tant bé com s'esperava. El que havia de ser una celebració íntima i emotiva va acabar convertint-se en una batalla campal verbal que ha deixat al descobert les fractures internes de la família reial espanyola.
Al sopar van anar persones molt properes a Cristina: la seva mare, la reina Sofia, la seva germana, la infanta Elena, la seva neboda Victoria Federica, i la seva tia, Irene de Grecia. També van assistir els seus fills: Pablo Urdangarin, acompanyat per la seva xicota Johanna Zott, i Miguel Urdangarin, que fa un temps que resideix temporalment en Zarzuela juntament amb la seva àvia. Des de Grècia va arribar Alèxia, cosina i amiga inseparable de l'homenatjada.
L'arribada de Felip VI ho canvia tot
Més tard va aparèixer el rei Felip VI, que va voler compartir part de la vetllada amb la seva germana. Es coneix que li va portar un regal molt especial. I encara que la seva presència va ser breu, n'hi va haver prou per desencadenar el conflicte de la nit. L'espurna de l'enfrontament va ser l'absència del rei emèrit Joan Carles I, una cosa que la infanta Cristina va viure com un desafiament cap a la seva persona.
La protagonista de l'esdeveniment havia expressat el seu desig de comptar amb la presència del seu pare en aquest aniversari tan simbòlic, sobretot considerant el deteriorat estat de salut de l'exmonarca, que amb 87 anys enfronta limitacions físiques severes. Per a Cristina, aquesta podria haver estat una de les últimes ocasions de reunir tota la família amb el seu pare present.
Tensió en augment entre la infanta Cristina i Felip VI
Tanmateix, Felip VI va vetar la seva assistència. Va al·legar que la figura de Joan Carles continua sent un tema delicat i que la seva aparició en Zarzuela hauria estat una amenaça per a la imatge pública de la Corona.
El que va començar com una conversa tensa entre germans es va transformar en una discussió acalorada. Cristina li va recriminar la seva fredor i la seva falta de sensibilitat amb el pare que, malgrat els seus errors, forma part essencial de les seves vides. Felip, per la seva part, va defensar la seva postura institucional, defensant els seus arguments. El to va anar pujant fins a convertir el sopar en un enfrontament familiar sense precedents.
Els presents van intentar suavitzar la situació, però el mal ja estava fet. La festa va acabar sense brindis col·lectiu ni paraules emotives. Per sort, la presència de Felip a la festa només va ser temporal.