Imaginin l'escena. Arribar a casa un dia qualsevol, i en revisar la bústia de correu trobar una carta diferent a la resta. Inesperada. Sorprenent. I equivocada. El destinatari és una altra persona. Però el fet que converteix la carta en única i especial es troba a la part posterior del sobre, on es pot llegir el nom d'un dels presos polítics engarjolats a Soto del Real. Això és el que li ha passat al periodista barceloní Ernest Cauhé i que ha compartit a l'Independent de Gràcia. La missiva en qüestió és, a més a més, emocionant i colpidora: és la felicitació d'un represaliat a un dels seus fills pel seu aniversari. Cauhé fa un emocionant relat de l'episodi: "M'estremeixo imaginant-lo a la presó, escrivint cartes com a únic passatemps dins una cel·la amb bany compartit".
✉️Ha estat per accident.
— Ernest Cauhé (@ernestcauhe) 3 de mayo de 2019
📬M’ha arribat a la bústia una carta d’un dels #presospolítics.
📆Era possiblement la carta més important que ha escrit des de la #presó.
🎉Ja és a mans del destinatari real.
Ho explico a l’@indepe_gracia. pic.twitter.com/vyAP5n2iOw
El periodista, després de descartar que es tractés d'una broma de pèssim gust o fins i tot d'un engany, s'adona de que la carta és real. "Tan real com la sèrie de moda a la televisió", en al·lusió al judici polític que s'esta duent a terme al Tribunal Suprem, "una ratomàquia on el premi final és una duríssima condemna, per baixa que sigui. Perquè la condemna ja l'estan vivint abans de dictar-se". Cauhé torna a emocionar-se en veure la seva filla petita recitant el nom del remitent i el del destinatari, adonant-se de que esta veient-la "créixer en directe". Un fet que el fa sentir "poruc i miserable per no defensar el què penso fins les últimes conseqüències".
Cauhé demostra que és una gran persona (a banda d'un professional molt valorat allà on ha treballat) posant-se en contacte amb els familiars del pres polític, a qui acaba tornant la preuada carta, "la més important" que segurament ha escrit durant el seu tancament a la presó. La trobada amb l'infant i destinatari de la felicitació és també, molt emotiva: "Content de poder-vos donar aquesta minúscula alegria", diu el periodista, que rep com a resposta "la trobàvem a faltar". Difícil no sentir-se colpit per la injustícia i agraït, en certa forma, a l'atzar que ha fet caure la carta en bones mans. "Comprenc el valor del missatge d'un pare que venç la presó, la tristesa, la injustícia i la deixadesa d'un carter despistat per dir-li felicitats a la seva criatura". Felicitats, Ernest, per aquest exemple d'humanitat i valors.