Parlar del 20-N és sinònim de viatjar en el temps. Per a la majoria dels lectors d'EN Blau, la data de la desaparició del dictador Franco. Qui més, qui menys, tothom recorda la intervenció del president del règim Carlos Arias Navarro, somicant allò de 'Españoles, Franco ha muerto'. Un aniversari celebrat per seguidors i enemics del personatge: els demòcrates, perseguits i represaliats, per l'esperança de deixar enrere l'etapa més fosca i vergonyant de l'estat espanyol. En el cas dels ultres, però, es tracta d'una efemèride trista per a ells i d'exaltació del cabdill feixista, que enguany l'han hagut de commemorar al cementiri de Mingorrubio-El Pardo, el nou emplaçament de la mòmia després de l'exhumació del Valle de los Caídos. 

franco mort peñafiel

Franco mort

Però no, no creguin que la imatge d'un dictador traspassat, responsable de la mort de milers i milers de éssers humans del seu 'estimat' país és una de les més aterridores que hem vist un 20-N. De fet, n'hi ha una altra que fa plorar molt més que l'últim sospir de Paquito. Plorar de por. D'incredulitat. D'angoixa. El protagonista no és un cabdill. És un rei. El rei del pop, Michael Jackson, posant en perill la vida del seu tercer fill, Prince Michael II, traient-lo al balcó de l'hotel d'Alemanya on s'allotjava. Jackson no va trobar una idea més esbojarrada per complaure els 200 fans que s'aplegaven a l'exterior de l'establiment amb l'esperança de veure el seu ídol. En comptes de joia, però, el que van sentir va ser un ensurt antològic i moltíssim pànic, en veure el nadó amb el cap tapat amb un mocador i exposat a una caiguda des d'un cinquè pis, mentre el seu pare i estrella mundial de la música feia una ganyota esgarrifosa. En aquell moment el món va deixar de tenir dubtes: Jackson havia perdut el nord

jackson flickr

Michael Jackson Flickr

Afortunadament, l'episodi no va acabar en tragèdia, però va passar a formar part del trist epitafi d'una icona universal. Una altra 'icona' infame i aterridora, Franco, ja havia signat el seu 27 anys abans. Afortunadament, tot i que aquest 2019 sembli "vivito y coleando". O alguna cosa semblant.