Zarzuela no passarà a la història per com resol els conflictes amb els nouvinguts a la Família Borbó. Tots els matrimonis estan mal gestionats. La sortida de Jaime de Marichalar va ser tèrbola, amb guerra bruta i acusacions de consum de cocaïna de l'entorn de la infanta Elena filtrats a una revista afí. Letícia segueix sent una sola a la sabata 20 anys després de ser princesa, amb l'amenaça de Jaime del Burgo, l'amant que la reina ha introduït a Palau per la porta del darrere i que amenaça de fer-lo esclatar. I queda Iñaki Urdangarin. El que havia de ser el gendre perfecte, sense la caspa Marichalar i sense el passat de Letizia Ortiz, ha acabat sent el pitjor parat. Ha estat a la presó per robar, amb Zarzuela fent veure que mirava a una altra banda. Però li van permetre. Iñaki no feia res que no fes Joan Carles: el rei cobrava comissions multimilionàries aprofitant-se del seu càrrec i Iñaki va fer el mateix. Però va creure que tindria la mateixa protecció que el monarca. Ingenu i estúpid, va caure en l'ostracisme: escorcolls policials a les seves oficines, judici, presó i ara és un pària social. Ni els seus fills saben ben bé com tractar-lo.
Iñaki viu ara en llibertat, aquesta setmana compleix la seva condemna pel cas Noos, i per aquest motiu el diari més llegit d'Espanya, El País, li dedica un article extensíssim on revela algunes confidències poc sabudes, com la tensa discussió a tres entre Iñaki Joan Carles i Felip en revelar-se el cas Noos, a la tardor de 2011. Felip li va imposar cinc condicions a Iñaki per sortir del pas, i Iñaki no va complir-ne cap: "En esa época el rey Juan Carlos y el entonces príncipe de Asturias se reunieron con Urdangarin para pedirle una declaración en la que desvinculara a la infanta Cristina de cualquier relación con las operaciones de Nóos. Le habrían planteado cinco exigencias: pedir perdón, poner el palacete de Pedralbes a la venta y depositar ese dinero en un lugar público para hacer frente a sus responsabilidades, declarar su inocencia, desvincular a su esposa y sacar a la Casa Real de cualquier relación con el caso. Según Apezarena, el duque no aceptó deslindar a la Casa y la familia real, no aplicó lo de poner dinero a disposición de la justicia y filtró su respuesta a la agencia Efe". De les 5 només va acabar complint una: vendre's la Torre de Pedralbes i per pura necessitat: van marxar a viure a Washington i a Ginebra i a la casa de Barcelona no hi vivia ningú. I un detall curiós tants anys després: Urdangarin no ha demanat perdó. Mai ha cregut que sigui culpable de res perquè Zarzuela i el secretari de les infantes ho supervisava tot.
Hi ha una altra curiositat poc explicada, dues gravacions d'Urdangarin mai vistes, una per amagada i l'altra per cancel·lada: "Iñaki Urdangarin ha querido contar su verdad en al menos dos ocasiones. En 2011, llegó a grabar una alocución a los españoles y la envió a la Casa del Rey con la intención de que se divulgara. Nunca se emitió. El año pasado, Jordi Évole tuvo un set montado en la casa de los Urdangarin en Ginebra para una entrevista. Según el periodista, la cancelaron en el último minuto". Però el millor de la peça del periodista Martin Bianchi és quan reconeix l'altra gran mentida que ens han volgut colar des de Zarzuela, el suposat desacord econòmic entre Cristina i Iñaki pel divorci i la xifra ridícula que diuen que cobra de pensió de divorci, rondant els tres mil euros. No cola. Des que cobra la pensió ja no busca feina. Té la vida solucionada. Rep una xifra descomunal a canvi del silenci. Qui parla queda silenciat, Marichalar, Del Burgo i Iñaki. Tots callats. El basc én home lliure i ric. Un grimpaire social, el paradigma del braguetazo espanyol. En el fons, un pobre home.