Zarzuela sempre mira de reüll les altres Cases reials que conserven intacte el seu prestigi com a representatives, institucionals i populars: les monarquies nòrdiques. Mentre a Zarzuela conviuen amb un emèrit corrupte, infidel i exiliat, dues infantes divorciades, nebots semidelinqüents, un gendre que ha estat a la presó i una reina adúltera, a països com Suècia o Noruega els reis són persones exemplars, sense escàndols de la mida i freqüència dels Borbons. Una de les fites que els atorga més prestigi són els Premis Nobel, que lliuren els reis de Suècia i de Noruega cada any a Oslo i Estocolm. A Espanya es va voler copiar aquest guardó i es van empescar els premis príncep, ara princesa, d'Astúries, que concedeix un jurat i els lliura Elionor a Oviedo cada octubre. Mentre els premis princesa de Girona es donen a persones anònimes, els d'Oviedo a personalitats consolidades. Enguany el premi d'art s'ha concedit a Joan Manuel Serrat.
A Serrat, català de 80 anys, el reconeixement de la Corona espanyola li arriba tard, retirat i com un símbol del bon català que agrada a la monarquia: bilingüe, anti-indepe, poeta i poc amic de ficar-se en merders contra la monarquia, una institució que va contra tots els ideals que defensa el noi del Poble Sec, hereditària, classista, masclista, elitista i antidemocràtica. Algú podia somiar que Serrat rebutjaria el premi per qui el concedeix. Com accepta un premi de la monarquia, el premi princesa d'Astúries? La seva resposta va venir carregada de cinisme: "Pues que le cambien el nombre al premio".
És evident que la Corona primer pregunta els guardonats si acceptaran el premi i quan reben la resposta afirmativa, fan pública la llista de premiats. No concediran el guardó a Lluís Llach, tant o més popular i millor cantautor que Serrat, perquè probablement Llach rebutjaria aquesta distinció de la monarquia. Serrat fa veure que el problema és el nom i no, el problema és la institució monàrquica a la qual dona suport acceptant el premi. Una oportunitat perduda. Sempre li quedarà recordar com va militar contra el franquisme amb Franco viu o com va negar-se a representar a TVE a Eurovisió amb La, la, la perquè no li deixaven cantar-la en català. Ara, als 80 anys, l'energia ja no és per fer un al·legat contra la Corona. A l'octubre es vestirà de vint-i-un botons i acceptarà que una adolescent de 19 anys, que regnarà pel simple fet de ser filla d'algú, li doni el premi. Els anys passen per a tots.
Preguntat per la llengua catalana en què algun cop, no la majoria, ha cantat, afirma que "Sin sentirme abanderado de ninguna causa, aunque sí cómplice de todo en lo que me he implicado a lo largo de los años, reivindico catalán y castellano con la certeza de que estos dos idiomas son una forma de entenderse y existir, conviviendo con toda naturalidad y sin necesidad de utilizar ningún diccionario para pasar de una a otra". El Noi del Poble Sec diu que ara la seva gran preocupació és l'ecologisme. L'autor de 'Mediterráneo' ha acabat la seva compareixença a Barcelona amb un perfecte castellà: "Sed tan felices como yo lo soy hoy". Bon cantautor, cofoi i monàrquic.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!