La vida, de vegades, pot ser meravellosa, però en moltes altres ocasions, pot ser complicada. No és fàcil anar fent camí, sortir-se'n professionalment parlant, sigui la professió que sigui, i el més normal és que qui més qui menys, passi per moments difícils, econòmicament parlant, i s'hagin de prendre mesures de xoc. En el món del periodisme, lamentablement, també és així. Molts professionals excel·lents han viscut penúries per un motiu o un altre, falta d'ofertes, feines poc o mal remunerades, i decisions unilaterals d'urgència per fer-hi front. És el que també va viure uns anys enrere una de les presentadores de TV3 que actualment és feliç, se sent realitzada i té la sort de tenir programa cada dia de dilluns a divendres. Parlem de la Marina Romero, presentadora i directora del programa Mésnit (abans, Més 324).
La Marina defensa amb talent, professionalitat i empatia el seu programa, cada nit ens acosta tot el que ha passat i ho fa reflexionant sobre per què ha passat, amb la voluntat de seguir sent un centre de debat d'idees i de l'anàlisi de l'activitat política, però també amb un ull posat en la cultura, amb veus que enriqueixen i impacten en les nostres vides, des de la literatura, el teatre, la música, el cinema i tota mena d'arts escèniques, envoltant-se d'experts, tertulians i convidats al seu plató, que abans que ella, conduïa el Xavier Graset abans que el destinessin cada tarda a La Selva.
Romero està molt agraïda per la confiança per encapçalar aquesta nova etapa del Mésnit, i afortunadament per a ella i la seva família, l'economia a casa va bé. Però hi va haver un temps on no va ser així. En una entrevista molt recomanable pel diari Ara, la Marina, que ara té 40 anys, ha parlat de la seva relació personal amb els diners, i ha confessat que les va passar magres quan tenia 32 anys. De família treballadora ("No hem tingut grans luxes, però sí uns valors vitals molt sòlids"), ara la periodista és molt feliç fent el que més li agrada, el que va estudiar, i totes les oportunitats que li han anat arribant en la vida ("Hi ha molta gent que ha confiat en mi abans que jo confiés en mi mateixa"), però ella, com molts altres, han tastat la part amarga d'aquesta professió que de vegades pot ser “un món superdifícil: a mi m'ha costat molt. He passat per moltes feines i he tingut contractes molt precaris”. En aquest sentit, el seu pitjor moment professional, amb diferència va ser quan tenia 32 anys. Per què? Perquè “vaig haver de tornar a viure a casa la meva mare perquè em vaig quedar sense estalvis. Vaig pensar 'jo no puc viure d'això'. Veus que la vida passa i et preguntes per què tu no te'n surts. Si pagava un lloguer, no en tenia per viure”, diu, d'una època on li va costar molt trobar feina.
Això sí, la Marina, optimista de mena, de tot n'extreu alguna cosa positiva, també d'aquells dies: “Em va ensenyar molt, aquesta època. Ara valoro molt cada cosa que faig i em sento molt orgullosa de ser autosuficient econòmicament”.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!