Va ser musa, icona i amant del rei Joan Carles I. Avui, amb prou feines recorda qui és. Nadiuska, el nom real de la qual és Roswicha Bertisha Smid Honczar, va ser una de les figures més desitjades del cinema eròtic espanyol. Admirada durant dècades, va acabar vivint entre llençols negres i deliris persecutoris. La seva caiguda va ser brutal.
En el seu apogeu, Nadiuska era omnipresent. Portades de revistes, pel·lícules taquilleres, entrevistes, flaixos. Però darrere de la brillantor hi havia una història que pocs coneixien. Va ser una de les amants menys conegudes del rei emèrit, un romanç que va acabar sent una baula més a la llarga cadena de conquestes del monarca.
Va ser una de les primeres amants de Joan Carles I
Joan Carles I, llavors encara jove i poderós, es va fixar en ella com ho va fer en tantes d'altres. Seductor incansable, el rei mai no va ocultar el seu gust per les dones. Bárbara Rey, Corinna Larsen, Marta Gayà... La llista és extensa. Algunes relacions van marcar la seva vida. D'altres, com la de Nadiuska, es van perdre en l'oblit. Almenys, per a ell.
Però per a Nadiuska, aquest oblit va ser total. Diagnosticada amb esquizofrènia, la seva ment va començar a deteriorar-se. Va deixar de ser l'estrella per convertir-se en una ànima errant. Va passar de viure a l'exclusiva zona d'El Viso a un apartament minúscul. Dormia amb les finestres cobertes. "Hi ha persones properes al rei que volen desfer-se de mi", va arribar a dir, convençuda que la seva vida estava en perill.
Les seves nits eren llargues. Sortia a buscar menjar entre les escombraries, amb la mirada perduda. Els veïns del barri de Chamberí la veien caminar en silenci. Deia que el seu xicot era el rei Joan Carles, però també parlava de missatges d'amor que li enviava Javier Sardà des de 'Crónicas Marcianas'. La seva realitat i el seu passat van començar a confondre's.
Va acabar en un psiquiàtric
Avui viu en un centre psiquiàtric proper a Ciempozuelos, sota la cura de religioses. Són elles qui vetllen pel seu benestar. "Estava desmillorada, amb la mirada perduda. Anava directament a l'església del centre acompanyada d'una monja", relatava un testimoni. Altres interns explicaven que no parla amb ningú, que viu aïllada i que no recorda el seu passat.
No recorda haver estimat el rei. No recorda haver estat portada. No recorda haver estat desitjada per milions. Tot està en blanc. La seva gloriosa etapa cinematogràfica ha desaparegut de la seva memòria. L'únic que queda és una figura fràgil, silenciosa, amagada del món.
I mentrestant, a la Zarzuela, ningú no n'esmenta el nom. Va ser part del cercle, però mai no va formar part de la història oficial. Com altres dones que van travessar el camí de l'emèrit, va ser esborrada del relat. Encara que, aquesta vegada, va ser la seva pròpia ment la que va apagar els records.