Instal·lat recentment a la costa portuguesa, el rei emèrit Joan Carles I intenta refer el seu dia a dia mentre conviu amb una salut debilitada i la solitud imposada pel seu exili. Feia temps que, les seves filles, Elena i Cristina, insistien en la necessitat d'apropar-lo a Espanya. Felip VI, sempre ferm en la seva distància institucional, va accedir a una solució intermèdia: Portugal. A prop, però sense soroll.
La zona escollida no és casual. Cascáis i Estoril van ser la primera llar|casa de Joan Carles després de l'exili d'Alfons XIII, i ara, gairebé un segle després, ell torna a aquest mateix enclavament, aquesta vegada com una figura desplaçada. Les propietats que ha visitat allà compleixen amb els requisits: discreció, comoditat i assistència mèdica immediata.
Joan Carles I aconsegueix una trobada exprés amb les seves netes Elionor i Sofia
En aquest context, Joan Carles va aconseguir el que feia temps que esperava: veure les seves netes. No va ser a Abu Dhabi, com va intentar l'estiu passat. Ni a la Zarzuela, on continua vetat. Va ser a Portugal, sense càmeres i sense avís. Elionor i Sofia van fer una escapada exprés des de Basilea, aprofitant uns dies de descans, i van anar a la casa del seu avi.
La trobada va durar a penes unes hores. Un matí de conversa privada, sense protocol ni fotografia oficial. No hi va haver posat ni comunicat. Res que pogués interpretar-se com una validació institucional. A més, es va quedar sense la desitjada foto juntament amb les seves netes que li serviria per blanquejar la seva imatge pública. Tot i així, el gest té valor. Perquè és la primera vegada que ambdues germanes van a veure l'emèrit fora d'un acte públic des que va començar el seu aïllament.
Joan Carles I es queda són foto, però aconsegueix un acostament
Per a Joan Carles, que viu els seus dies entre sessions de fisioteràpia i llargs silencis, va ser més que suficient. Malgrat les seves limitacions físiques, conserva una lucidesa que li permet entendre el pes simbòlic de cada moviment. Està a punt de publicar les seves memòries i sap que qualsevol imatge, per casual que sembli, pot ser or en el camp de la reputació pública.
Encara que la tan desitjada fotografia no ha estat possible, l'emèrit se sent un pas més a prop del que més necessita: reconnexió familiar. Perquè encara que la seva figura continua sent incòmoda per a la institució, ell no deixa de buscar el seu lloc en una família que, encara que el mantingui a distància, encara li obre la porta de tant en tant. I si alguna cosa té clara, és que no vol morir sol i apartat de la corona.