Ara que TV3 s'acosta als 40 anys ja toca que els que la van engegar expliquin com es va fer la cadena líder, pública i més assenyalada de Catalunya. Un dels directors de Telenotícies dels inicis, Salvador Alsius, publica un llibre, Com TV3 no hi ha(via) res que destapa algunes misèries de TV3. Lídia Heredia l'ha entrevistat a Els matins, bon senyal que TV3 no se n'amaga. Els inicis de la cadena eren una obra de Jordi Pujol amb un biaix que ara Alsius destapa.

alsius TV3 

Salvador Alsius torna a TV3

El primer és el tracte exquisit que es feia de la Corona, fins al punt d'enviar periodistes de TV3 a cobrir els viatges africans de Joan Carles. Una cosa insòlita en l'actual TV3. El responsable del TN, Alsius revela que eren ordres de dalt: "Se'l va mimar molt al rei, per posar la bena abans que la ferida. Jo dirigia TN i fins on jo sabia hi havia una política de tracte exquisit per neutralitzar l'hostilitat del govern espanyol del PSOE". La ingerència política a la redacció arribava al punt que el director de TV3 baixava a la redacció a escriure les notícies que el presentador llegia en antena.

alsius quinta TV3

Alsius recorda el seu director, Alfons Quintà, TV3

Alsius: "El dia de la manifestació a favor de Pujol per la querella de Banca Catalana, l'ínclit Alfons Quintà, director de TV3, baixa a la redacció, es posa a la màquina d'escriure i ell mateix redacta les cròniques, convocant a la manifestació més que un registre informatiu. Vaig pensar On m'he posat? Veus com no havia de venir". Quintà surt al llibre com El monstre. Un bon complement a El fill del xofer. No tota la història de TV3 és exemplar però explicar-ho exorcitza que es repeteixi.

slavador alsius snatoral TV3

Alsius fent el santoral cada dia, TV3

Alsius, un mite, fou criticat per "periodista costumista", com si això fos pejoratiu, per fer el Santoral cada dia, o per marxar dels TN a fer Entreteniment amb concursos com Blanc o negre o La caixa sàvia. Un llibre imprescindible per entendre TV3. Sense la ira i l'hostilitat dels enemics de la casa, que en té molts. Però sense amagar-ne les misèries. Què dius, Alsius.