La reina Sofia viu un dels seus estius més foscos. Pilar Eyre assegura que travessa una profunda depressió a causa dels últims cops que li ha donat la vida, la mort del seu germà Constantí de Grècia a causa d'un vessament cerebral i la malaltia de la seva germana Irene de Grècia. L'octogenària pateix Alzheimer i pràcticament ja no recorda res. Està molt debilitada, però és alguna cosa que Casa Reial no vol que se sàpiga, i els qui la veuen asseguren que ha perdut la il·lusió. Es tanca a la seva habitació, a les fosques, no vol sortir ni rebre visites. Amb prou feines menja ni adorm, símptomes clars de patir una depressió. Ara per ara no vol posar-se en mans de professionals en salut mental. Ni metges ni família no aconsegueixen tornar-li l'esperança, per això busca ajuda desesperada en vidents, monjos tibetans, guaridors i capellans de confiança. Sempre ha estat una dona que cregui en l'espiritual, més que en el terrenal.
L'emèrita s'aferra a l'espiritual com a única sortida. Creu en els miracles. Creu en les energies. Es deixa aconsellar per qualsevol que pugui oferir-li una mica de consol. Un dels moments més cridaners va ser la presència d'un monjo tibetà, convidat per transmetre-li pau interior mitjançant la meditació. També va rebre vidents de confiança, com a Ràpel, vell amic que li va parlar d'esperança enmig de tanta tristesa. Sempre li ha interessat aquest món, alguna cosa del que Joan Carles I o Felip VI no volen ni sentir parlar.
L'Església, a la qual Sofia ha estat sempre fidel, tampoc no falta. Capellans propers acudeixen a la seva habitació. Li ofereixen benediccions, pregàries i llargues converses. Tot amb un mateix objectiu: que la reina recuperi forces. Però el resultat és limitat. El seu ànim continua caient. El seu cos no respon. I ella s'enfonsa en un silenci cada vegada més profund.
La reina Sofia ha perdut tota l'esperança, ja només creu en l'espiritual
En Zarzuela, fonts properes reconeixen que amb prou feines surt del seu quart. Viu envoltada d'un clima gairebé monàstic. Les visites familiars són escasses. Felip intenta animar-la, també les seves filles les infantes Elena i Cristina que apareixen diàriament pel palau, però les trobades són breus i superficials. Les seves netes l'abracen, però ella amb prou feines somriu. La malaltia de la seva germana Irene agreuja la pena. La solitud pesa més que mai.
La dona que va ser el pilar dels Borbó, ha perdut tota l'esperança en reunir tota la família. Ja només parla de la mort i és que ha arribat un punt en el qual tot li és exactament igual. No té il·lusió per la vida. Després de tantes polèmiques i desenganys, avui se sent vulnerable, fràgil, derrotada. Els seus fidels creuen que només un miracle pot tornar-li la llum. I mentrestant, Zarzuela es converteix en un lloc de pregàries, visions i secrets.
