La reina Sofia ha decidit que, després de la seva mort, el seu cos no descansarà al costat del seu espòs, el rei emèrit Joan Carles I, al panteó real d'El Escorial. Aquesta decisió, revelada per fonts properes a la Casa Reial, no només trenca amb la tradició funerària dels Borbons, sinó que destapa un nou capítol en el distanciament emocional entre els pares de Felip VI. L'emèrita ha demanat expressament de ser incinerada i que les seves cendres siguin escampades al mar, lluny del mausoleu real i encara més lluny del seu espòs.
La ruptura post mortem entre els reis emèrits es converteix així en una bomba institucional. Segons les filtracions, la decisió va ser redactada al seu testament fa més d'un any, però només ara ha arribat a orelles de l'equip jurídic de Patrimoni Nacional. Aquest organisme, responsable d'organitzar les exèquies reals, es troba davant d'un dilema sense precedents.
Més que una ubicació, un acte de dignitat personal
La reina Sofia i el seu rebuig del panteó d'El Escorial no és simplement una qüestió d'ubicació, sinó una poderosa declaració personal. Després de dècades d'humiliacions públiques i silencis estratègics, aquesta decisió s'interpreta com un acte de rebel·lia institucional. Els qui la coneixen asseguren que la gota que va curullar el vas va ser l'escàndol de les cintes filtrades on Joan Carles mantenia relacions extramatrimonials amb Bárbara Rey, una cosa que Sofia mai no va perdonar.
Durant dècades, la figura de l'emèrita es va construir com a símbol de discreció, sacrifici i lleialtat a la monarquia. Tanmateix, en els seus últims moments, ha optat per desafiar aquesta imatge, triant el silenci i la distància per marcar la seva postura. No busca revenja, sinó que la seva decisió reflecteix una recerca de pau i llibertat emocional després d'anys d'expectatives, conflictes i humiliacions públiques.
La incerta destinació del rei Joan Carles: tomba d'honor o d'oblit institucional?
Mentre el testament de Sofia deixa tot clar, la incògnita sobre el futur de les restes de Joan Carles I es converteix en un malson logístic per a Zarzuela. El panteó real és saturat, i la seva imatge pública no convida precisament a aixecar-lo un mausoleu. Exiliat a Abu Dhabi, esquitxat per escàndols financers i amorosos, i apartat dels actes oficials, el lloc on descansarà el rei emèrit continua sent una espina al cor de la família i la institució, un dilema que encara no troba una solució.
Algunes veus dins del Govern i de Patrimoni Nacional proposen de crear una nova cripta commemorativa a l'Escorial que representi el seu paper en la transició democràtica. D'altres, més crítics, insisteixen que cap diner públic no s'hauria de destinar a homenatjar una figura tan qüestionada. La possibilitat d'un enterrament discret, gairebé anònim, en algun lloc neutre no està descartada.
La decisió de Sofia no només l'allunya físicament de Joan Carles, sinó que marca el final simbòlic d'una unió forçada per la Corona. Amb aquesta elecció, la mare del rei actual envia un missatge rotund: la dignitat personal és per sobre de les aparences institucionals. En lloc d'una tomba marmòria, la reina emèrita prefereix fondre's amb el mar, potser com a metàfora de llibertat, potser com una manera de desprendre's, per fi, del pes d'una vida viscuda entre la submissió i el protocol.