"El coronel no tiene quien le escriba", deia Gabriel García Márquez. I "El rey no tiene quien le felicite", escriu ara Jaime Peñafiel. El cronista blau desgrana a Reino de corazones els tristos Sant Joans que celebra, o millor dit, que ja no celebra el rei emèrit. I n'explica els motius. Fa uns anys, quan la imatge dels Borbons era modèlica, el sant de Joan Carles era un dels esdeveniments socials per excel·lència dels més monàrquics. Els 24 de juny l'onomàstica del pare de Felip era una cita marcada en vermell per la jet de la capital. També per la Corona, que fins i tot li donava més valor, per tradició catòlica, a la celebració del santoral que no pas als aniversaris.
Carta de España
Hi va haver un temps on la monarquia convidava més de 4.000 persones a compartir el sant de l'emèrit, lluny de la situació actual, amb més pena que glòria. Els jardins del Campo del Moro al Palacio Real s'obrien als madrilenys. No eres ningú si no hi anaves convidat. Polítics, empresaris, banquers, intel·lectuals, barrejats amb toreros, esportistes, celebrities de alcurnia i un seguit d'esmòquings, vestits i reverències que li ballaven l'aigua al rei i li cantaven les excel·lències a tan magnànim monarca. De fet, apunta El Mundo que el sarau "servía para hacer contactos, trapicheos políticos y hasta robar algún beso furtivo a la luz de la luna".
Canal Sur
Entre copa i copa desfilaven els Adolfo Suárez i Amparo Illana, Felipe González i Carmen Romero, Cayetana de Alba, Miguel Boyer i Isabel Preysler, Mariano Rubio, Alberto Cortina y Alberto Alcocer, los "Albertos", les multimilionàries germanes Koplowitz, Marta Chávarry o Mario Conde. Però la cosa va anar degenerant de mala manera. Un fiestón on tothom es prenia el rei com al pito del sereno i on fins i tot es perdien els mínims comportaments protocolaris. Escriu Peñafiel: "alguno, para ahorrarse el interminable besamanos, se escaqueaba de felicitar al Monarca”. I el monarca, abatut veient l'espectacle: "Mira, ni se ha molestado en venir a felicitarme”, revela el periodista que li va dir Joan Carles. A qui es referia? A un Afolfo Suárez que es trobava en plena campanya electoral i que "organizaba sus ruedas de prensa y su propia fiesta dentro de la fiesta de don Juan Carlos".
GTRES
Això, sumat a les crítiques per la frivolitat de l'acte, que cada any augmentaven, va dur a suspendre la celebració el 1993, després de la mort de Don Juan, pare de Joan Carles, i “consciente de que su santo había derivado en una feria de vanidades”. La festa es va substituir per una modesta recepció institucional a La Zarzuela. Sant Joan (Carles), de capa caiguda... De focs d'artifici i pirotècnia a petard de fira. Com la imatge de la Corona.