De tots és sabut que la reina Letícia, si una cosa té, és que és molt estricta. El què diran li fa perdre la son. El mantenir sempre la compostura i les formes, i el mostrar-se inflexible en que les coses es facin com ella diu i com ella vol. Si a això li sumem que la institució monàrquica, que la casa reial espanyola, ja és de per sí un niu de protocol, de fer veure el que no és, de tibantor, imaginin què en pot sortir de tot plegat: un seguit de prohibicions i normes que tothom ha de seguir a rajatabla. I quan diem tothom, és tothom. També les seves dues filles, Elionor i Sofia. O especialment, les seves dues filles, Elionor i Sofia.
La princesa i la infanta són les dues persones que tenen més a mà Felip i Letícia, per raons òbvies. Per tant, són les dues persones que més normes tenen pel que fa al seu comportament. Els reis volen evitar peti qui peti que les seves filles, l'hereva al tron i la seva germana, puguin esgarriar-se i fer el mateix que l'ovella negra dels nens borbons, un Felipe Juan Froilán de Todos los Antros que se'n va de festa a afters il·legals, en companyia de menors, de gent de dubtosa procedència i de mala vida, i a un lloc on hi han trobat cocaïna rosa, tusi, i ganivets, desesperant una vegada més els escortes que el segueixen. Per això no hi ha cap imatge d'Elionor a l'internat de Gal·les participant en cap festa o passant-s'ho bé, per això no es mostren els seus nòvios, per això la tenen a ella i a la infanta Sofia com en una bombolla.
Educades sota la més estricta vigilància, hi ha moltes coses que no poden fer. Ni dir. Un llibre de recent publicació, Los hombres de Felipe VI, de José Apezarena, revela, per exemple, que hi ha tres paraules que les noies no poden dir en veu alta sota cap circumstància. Quines? "No me apetece". No volen que les seves filles siguin unes ninis, que siguin dropes i mandroses i que no tinguin iniciativa per fer sempre alguna cosa de profit. Letícia i Felip detesten aquesta frase i s'indignen si els hi senten a dir a la princesa i la infanta. La prohibició ve de quan els hi van negar menjar dolços, que van haver de substituir per nous, i del seu intent constant de rebre amb bons ulls els plats que tenien a taula. També, la tristíssima sopa de bledes que tant li agrada a la reina.
No és l'única regla que han dissenyat els monarques per les seves filles, respecte alimentació, horaris o estudis, tal i com destaca El Español. Què més s'han de gravar al front amb foc les joves? Per exemple, que totes dues tenen prohibit l'ús d'internet durant la setmana. Ni internet ni els seus programes de televisió preferits, que només poden veure els caps de setmana, durant les seves estones de descans. Horaris estrictes que les fan anar a dormir màxim a les 9 del vespre, tot i que és possible que Elionor, ara a l'internat de Gal·les, se salti a la torera aquestes normes, aprofitant la distància que la separa de Zarzuela i dels seus pares. Però Sofia pilla de segur. Més. Respectar el pacte de silenci, és a dir, callar i no revelar mai qualsevol intimitat de què passa dins les parets de Zarzuela. O prohibit també, rebre regals en públic. Únicament els poden rebre en privat i en ocasions especials. Però el més cridaner de tot, la prohibició més miserable, és que les filles dels reis, segons el citat mitjà, "tienen prohibido expresar sus sentimientos en público, en consecuencia, si quieren llorar deben contenerse". Una prohibició que demostra molt poca humanitat i empatia, i la ferma voluntat de presentar les noies com si fossin robots, lluny de la naturalitat i espontaneïtat que demostren d'altres royals de la seva edat en les seves aparicions públiques.
Elionor i Sofia, doncs, que tenen terminantment prohibit plorar... El que fa plorar és que encara hi hagi monarquia a Espanya.