La notícia ha caigut com una bomba als passadissos del Palau de Buckingham: el príncep Harry hauria valorat la possibilitat d'adoptar el cognom Spencer, el cognom matern que simbolitza no només la memòria de Diana de Gal·les, sinó també una expressió de resistència davant la família Windsor. La informació, publicada inicialment pel Daily Mail i reforçada per The Guardian, apunta a un conflicte molt més profund que simples tràmits administratius. El que sembla una decisió burocràtica és, en realitat, un crit d'identitat d'un home que fa anys que entaula una batalla interna.

Harry, que en els últims anys ha estat sota l'escrutini públic per la seva renúncia als seus deures reals i la seva posterior mudança als Estats Units amb Meghan Markle, hauria arribat a un punt de ruptura. L'espurna que va encendre aquesta crisi de cognom estaria relacionada amb les reiterades demores en l'emissió de passaports britànics per als seus fills, Archie i Lilibet. Simple obstacle administratiu o alguna cosa més? Segons fonts properes, la situació apunta al segon.

Harry contra la maquinària real: passaports bloquejats i títols reals en els llimbs

Els mitjans britànics asseguren que els retards en la documentació oficial dels seus fills no van ser casuals, sinó més aviat una maniobra dilatòria impulsada per l'ambigüitat legal que envolta els títols dels petits Sussex. Si bé Archie i Lilibet són prínceps per dret després de l'ascensió de Carles III al tron britànic després de la mort d'Isabel II, alguns sectors de l'aparell monàrquic haurien provat de frenar aquesta realitat utilitzant tàctiques burocràtiques.

La font citada per The Guardian revela que Harry es va sentir "exasperat" en veure com durant cinc mesos es multiplicaven les excuses: problemes tècnics, errors del sistema, negatives velades... Tot, mentre els seus fills quedaven atrapats entre dos mons: el d'una família reial que els nega el seu espai i el d'una nació que no els reconeix com a ciutadans plens. Va ser llavors quan Harry, en una conversa confidencial amb el seu oncle Charles Spencer, va temptejar la possibilitat d'adoptar el cognom de la seva mare. "Se suposa que la meva família ha de portar el mateix cognom, però ho impedeixen perquè els nens són legalment alteses reials. Així que, si arriba el moment, si això esclata i no permeten que els nens es diguin Sussex, podem utilitzar Spencer com a cognom?", hauria dit amb to desafiador.

El cognom Spencer: un símbol de ruptura definitiva amb els Windsor

Canviar el cognom a Spencer seria una decisió explosiva, no només en el plànol legal, sinó en l'emocional. Implicaria rebutjar públicament els cognoms Mountbatten-Windsor, un afront directe a la memòria institucional de la Corona. Però per a Harry, també representaria una manera de retre homenatge a la seva mare, Diana, i tallar amarres amb l'estructura que, segons ell i Meghan, els va abandonar a la seva sort després de l'assetjament mediàtic.

La tensió amb el seu pare, el rei Carles III, continua sent evident. No és casualitat que aquesta polèmica sorgeixi després que es fes oficial que a Harry no se li tornaran els seus títols militars, ni se li permetrà representar la Corona ni tan sols en funcions humanitàries. En aquest context, pot preguntar-se: qui és Harry avui? Un príncep en l'exili, un pare indignat o un home perdut entre dos mons? La resposta no és senzilla. La seva insistència a defensar el títol dels seus fills contrasta amb el seu desig d'allunyar-se del llegat Windsor, i aquesta dualitat el converteix en una figura tan polèmica com tràgica.