El presumpte secret de Charlène de Mònaco que reobre el debat sobre els Grimaldi

Charlène de Mònaco ha estat, durant més d'una dècada, una presència enigmàtica al Principat. I és que, des del seu casament amb el príncep Albert II, van començar a sorgir dubtes en veure-la afligida, plorant i amb una expressió de resignació que dista molt de la felicitat típica dels casaments reals de contes de fades. Així, el que semblava un enllaç de somni en un dels enclavaments més exclusius del món, ha anat transformant-se en una història marcada per secrets, pactes silenciosos i rumors explosius, capaços de posar en perill, a la Casa mateixa Grimaldi.

Els somriures congelats, les absències prolongades de l'exnedadora olímpica i els rumors d'una vida paral·lela no han deixat d'alimentar les sospites. Però el que realment ha tornat a sacsejar els fonaments del Palau del Príncep és un rumor persistent i pertorbador: la suposada homosexualitat del sobirà monegasc. I el més inquietant de tot és que la persona que millor ho sabria, i que ho ha callat durant anys, no és cap altra que la seva esposa.

Un escàndol d'alcova que podria reescriure la història del Principat

En les últimes setmanes, mitjans francesos han començat a desempolsegar un episodi que data de 2003, quan el príncep Albert va ser fotografiat al Festival Gai Escandinau, en actitud més que propera amb dues drag queens. Aquell esdeveniment, que en el seu moment va ser minimitzat com una "anècdota", ha ressorgit amb força, sobretot després de les revelacions de fonts properes a l'entorn real, que asseguren que el príncep mai no ha sentit una preferència exclusiva per les dones.

Aquests informants afirmen que al fill de Rainier i Grace Kelly li interessa l'atracció en si mateixa, sense importar el gènere. Ara bé, encara que en un entorn més obert i modern aquesta declaració seria vista amb normalitat, a Mònaco, un territori molt conservador i aferrat als protocols tradicionals del passat, aquesta afirmació podria desencadenar una crisi institucional significativa. Charlène, per la seva part, no només hauria estat còmplice forçada d'aquest pacte silenciós, sinó també víctima d'una estructura que la va obligar a guardar silenci davant de la veritat del seu matrimoni. Les infidelitats d'Albert han estat àmpliament documentades, però ara tot apunta que aquestes relliscades podrien no haver estat només amb dones.

El pes del silenci i l'amenaça d'una caiguda monàrquica

Però Charlène no és una princesa qualsevol. El seu rol ha estat molt més estratègic del que molts creuen. A canvi de continuar representant la família Grimaldi i mantenir la façana del conte de fades, hauria rebut promeses de protecció, estabilitat i, per descomptat, accés a un estil de vida de reialesa. Però tot té un preu, i aquest preu podria haver estat guardar un dels secrets més ben protegits d'Europa.

El més esgarrifós és que, si Charlène decidís parlar, el Príncep Albert podria perdre'l tot: la Corona, el respecte internacional i l'estabilitat institucional del seu diminut però poderós Estat. Les lleis de successió col·locarien llavors Carolina de Mònaco com la principal candidata a ocupar el tron, una possibilitat que, segons els rumors, no desagrada en absolut a certs sectors del palau. Les pressions sobre Charlène són cada vegada més fortes. El seu estat emocional ha estat motiu de preocupació en més d'una ocasió, i no falten els qui asseguren que el seu "exili" a Suïssa i els seus viatges sense Albert no són casuals, sinó part d'una estratègia per desmarcar-se d'un sistema opressiu i ple de dobles moralitats.